A la pasqua urbana a la qual he assistit, una de les activitats del via creu fou aturar-nos a mirar algunes realitats que ens aïllen del món: la televisió, l’MP3, l’ordinador. I si, és veritat que aquests estris poden ser una gran eina de procastinació, i d’aïllament del món.
Algunes veus clamen contra el facebook, per exemple. Jo hi estic bastant enganxada, ho he de reconèixer. M’agrada retrobar vells amics i mirar per una finestreta el trosset de vida que em volen ensenyar. Hi ha gent a la qual li havia perdut la pista, i tampoc tinc temps per quedar a fer una clara, però està bé saber com els va la vida, o tenir un recordatori de quan és el seu aniversari, per exemple. Evidentment que no “convalida”, i la qualitat del cara cara, de l’abraçada, de la presència física, no ens ho treu ningú.
Mai he deixat de quedar amb algú per tal de poder estar més estona a l’ordinador. A mi, el facebook no m’aïlla, al contrari, m’apropa a gent.
Ja se allò que diuen “ets més fals que un amic del facebook”. Se els que són amics i els que no, ho sé perfectament. Sé els que hi són i els que no hi són.
Ja sé que queda molt progre maleir el facebook, que si la nostra privacitat i tal i pasqual, és veritat. Però si es sap portar bé, penso que això d’obrir una finestreta al món no és mala idea.
2 comentaris:
estic amb tu de totes totes ! hi ha qui no fa res més que mirar esports per TV o sentir música a deshora ! o anar al ginmnàs de matinada a suar, o treure el gos a passejar matí i nit! internet, el facebok, el twiter, pot ser dolent i bo, com totes les coses !... a mi que no m'agrada la tele, el món internauta em sembla molt útil per a tot, creatiu si es vol i també molt divertit. Si més no, davant d'una pantalla d'ordinador no s'hi està passiu, sinó tot el contrari
Totalment d'acord. A vegades no tens possibilitat de quedar amb tothom (tens fills petits, vius lluny, estàs incapacitat...) pel que jo sempre defineixo el facebook com un bar virtual, on sempre trobes a un o altre, on pots xerrar una estona i fer cinc cèntims de com et va la vida. Sí que has de saber gestionar-ho, a vegades hi estàs molt temps, però mentre tinguis clares les prioritats...
Martha
Publica un comentari a l'entrada