No me'n puc estar de comentar-ho. Dono classes d'ètica a l'escola on treballo. El tema que estem tractant ara són les sectes.
Avui estava corregint treballs i de debò que em saltaven les llàgrimes de tant riure a la sala de professors.
Us vaig dient el nom de noves sectes, perillosíssimes, que han trobat els meus alumnes:
- Los guerilleros de Dios. Suposo que es refereix als legionarios de Cristo, altrament dit "millonarios" de Cristo.
- El Lopus Day. Aquest és el problema de fer la classe d'ètica just després de la d'anglès. Pronuncieu-ho en anglès i ho entendreu.
- Els cucuts clams. Són uns "pájarus" que assassinen afro-americans, clamant per la supremacia blanca
- Testimonis de Joba. Són parents dels Testimonis de Geobà, que també han aparegut. Encara bo que no han aparegut els dimonis de Jehovà, ja seria l'últim!
- Els murmons. Deu ser una secta de gent que murmura les coses, no se...
Encara no els he acabat de corregir, si n'apareix un altre ja us ho faré saber.
Qui ha dit que ensenyar a secundària és dur? Amb una mica de bon humor arriba a ser divertit i tot!
Per cert, mentre estava corregint a la sala de professors, valorant la conveniència de tallar-me les venes o deixar-me-les llargues, una companya meva, que també estava corregint, ha vist que un noi havia escrit el seu propi cognom amb una falta d'ortografia garrafal. O sigui, un alumne que el seu cognom comença amb v l'ha escrit amb b. En una portada d'un treball.
Podria ser que ahir s'hagués barallat amb son pare i Freud li fes una mala passada... O podria ser que estem en un món de bojos!
8 comentaris:
O podría ser que el sistema educativo es un fracaso con el cual colaboráis...
Apa! directe a la línia de flotació, oi?
Mira, deixe-m'ho amb que intenten minimitzar el fracàs. Amb lleis que ens desautoritzen, amb pares absents, amb aules masificades...
Fem el que podem. Amb humor, amb ganes i amb molta vocació i amor.
I tu, anònim? tens fills? et mulles en la seva educació? o els aparques a escola i que te'ls eduquin els mestres, que ells han estudiat? Desautoritzes el professor, quan renya el teu fill? justifiques faltes injustificables?
Apa, anem a tirar pedregades als docents. Que tanmateix, tenen dos mesos de vacances!
No et desanimis, Maria. És fàcil desqualificar, desconfiar... i no donar ni alternatives, ni la cara. De fet, segons l'educació que jo almenys vaig rebre a l'escola municipal on anava, t'havies de fer responsable d'allò que feies i que deies, cosa que la colla d'anònims que circulen per internet no fa, i no semble que siguin alumnes d'ESO, sinó una mica més crescudets. Per cert, a mi em sembla que el bon humor ajuda a viure, a educar i a aprendre.
Maria, jo també crec que malauradament hi ha massa pare absent que no sap educar als seus fills. Veig que hi ha masses fills consentits que només demanen i sempre reben tot allò “material” que esperaven. Es jutja massa al professorat i masses vegades no se’ls deixa fer bé la seva feina. Però ningú pensa que si tots aquests “criajos• “re-mimats” són algun dia els nostres futurs dirigents/presidents, doncs que no ens passi res!. Per concloure, endavant amb aquesta bonica melodia que és el teu blog , no deixis que te la desafini mai cap “abejorro” .
Maria, jo encara diria més:
és tot el canvi de vida, el que fa que els peques no acabin de trobar un espai propi, còmode i tranquil, com quan naltros érem peques. Jo jugava a corda i a pilota al carrer; pujava a sopar quan em cridaven pel pati; el temps passava a poc a poc, vivíem les estacions; si se't foradava un mitjó, te'l sargien...
Podríem posar un cert fre, tornar a recuperar espais per a la infantesa... d'ells i nostra.
Deixeu-me ser una mica prosaic per un dia: ahir, en el debat cara a cara, en Rajoy (ex-ministre d'educació) va reptar el Zapatareo a dir que el problema principal de l'educació dels nens són les seves famílies. En ZP va haver de callar i mossegar-se la llengua, va fer bé.
Així ens ha anat amb gentussa com el Rajoy, evidentment que les famílies tenen una responsabilitat gran en l'educació dels seus fills, molt gran, i trobo un miracle el que arriben a aconseguir les escoles amb tants cafres i pepones procreant.
Ànim, senyora mestra!
aquestes respostes son dignes de ser reenviades per correu electrònic.
ja veig que no només son els de fora que diuen begenades.
anims i un petó.
per cet l'altre dia estaves molt guapa!!
A veure, no se quin és el problema de l'educació, suposo que és un cúmul de circumstàncies.
Només vull afegir que em sembla una mica simplista donar la culpa a una part només.
Anònim... qui ets? quin dia em vas veure???
Publica un comentari a l'entrada