Anar a missa no és avorrit
... i aquí en teniu la prova
posted by Maria Escalas Bernat @ 21:13
6 comments
dimarts, 12 / febrer / 2008
Quant a mi
- Nom: Maria Escalas Bernat
- Ubicació: Mataró
Vaig néixer a Mallorca el 12 de novembre de 1969. Visc a Mataró. Sóc músic, toco l'oboè, i també sóc professora de piano. Ara estic donant classes a una escola de secundària de Mataró. Tinc dos fills petits i un home, (o ells em tenen a mi) una hipoteca brutal i una gata que respon (és un dir) a un nom absurd.
6 Comments:
JA,JA,JA...
Gens avorrit!
A reveure
Ostres... em recorda els temps d'escolaneta, com ens havíem d'aguantar el riure quan el Fèlix, un noi benaurat, es posava a cantar quan no tocava, o ens quedàvem sense hòsties a mitja eucaristia, o l'organista agafava un to més baix que la gent... i vinga riure!!
Genial, quina risa.
Lo de l'hostia a pitrera ja costa més de creure, ha de ser un muntatge, cap capellà s'atreviria a posar la ma entre els pits d'una senyoreta...
Segur que molts recordem moments hil·larants a l'església, tot i que com que estem a quaresma més val deixar-ho aquí... Algun dia escriuré coses que he vist a la parròquia.
Silveri: Jo també vaig pensar que seria un muntatge, perquè és bastant xocant, però si et fixes, la noia no fa res per treure's la forma de la pitrera, i clar, el mossèn tampoc pot deixar-la allà, suposo que estava atabalat pel moment i no va pensar en el mal efecte que feia...
D'això que comenteu de la pitrera, el que més gràcia em va fer és que cau com una moneda.
Maria, per què dius que el mossèn no la podia deixar allà? Si jo fos Déu, mil vegades allà, a propet del cor, que dins el fred calze.
Publica un comentari
<< Home