dimarts, 12 de febrer del 2008

Anar a missa no és avorrit

... i aquí en teniu la prova



6 comentaris:

Manel Filella ha dit...

JA,JA,JA...
Gens avorrit!
A reveure

Anònim ha dit...

Ostres... em recorda els temps d'escolaneta, com ens havíem d'aguantar el riure quan el Fèlix, un noi benaurat, es posava a cantar quan no tocava, o ens quedàvem sense hòsties a mitja eucaristia, o l'organista agafava un to més baix que la gent... i vinga riure!!

Anònim ha dit...

Genial, quina risa.

Silveri Garrell ha dit...

Lo de l'hostia a pitrera ja costa més de creure, ha de ser un muntatge, cap capellà s'atreviria a posar la ma entre els pits d'una senyoreta...

Maria Escalas Bernat ha dit...

Segur que molts recordem moments hil·larants a l'església, tot i que com que estem a quaresma més val deixar-ho aquí... Algun dia escriuré coses que he vist a la parròquia.
Silveri: Jo també vaig pensar que seria un muntatge, perquè és bastant xocant, però si et fixes, la noia no fa res per treure's la forma de la pitrera, i clar, el mossèn tampoc pot deixar-la allà, suposo que estava atabalat pel moment i no va pensar en el mal efecte que feia...

Anònim ha dit...

D'això que comenteu de la pitrera, el que més gràcia em va fer és que cau com una moneda.
Maria, per què dius que el mossèn no la podia deixar allà? Si jo fos Déu, mil vegades allà, a propet del cor, que dins el fred calze.