Un dels pitjors consells que em van donar, fa un temps, davant d'un altre conflicte, era que no digués res, que em fes "la loca" i que deixés passar el temporal. Que fes veure que no hi havia conflicte. Vaig seguir aquell consell, suposo que donat amb tota la bona intenció del món, i ara penso que no vaig fer bé.
Aquest cop m'he assegut a parlar. A dir "se que tens raó, i vull que sàpigues que jo també tinc raó"
He defensat la meva opció, la meva dignitat.
L'altra part ha defensat la seva raó. Ens hem donat la raó mútuament i hem estat d'acord en que estàvem, simplement, davant d'un conflicte. No hem discutit. I crec que malgrat estar d'acord en que no estàvem d'acord, ens hem sentit més a prop l'un de l'altre
El conflicte continua sent-hi, i encara em costarà dormir anit, però penso que estic creixent i aprenent. I penso que l'altra part del conflicte ara m'entén millor i em respecta més, malgrat hagi refermat el meu desacord.
Al capdavall, diuen que no hi ha problemes, sinó solucions per trobar.
No he fugit del conflicte, i penso que estic fent bé. Malgrat a curt plaç sigui tan incomod.
Gràcies per pensar en mi.
2 comentaris:
ÀNIMS MARIA!!! feia temps que no m'hi passava per aquí...
Una abraçada,
Maria: Ahir no vaig pensar a preguntar-te sobre el "conflicte".
De totes maneres havies d'anar a descansar.
Amb això dels conflictes jo també penso que sempre hi pot haver ocasió de "diàleg". I d'aqui en surt si més no, llum per comprendre els elements conflictius. I això em sembla que és una de les característiques dels ésser humans. L'acord o no acord, ja és una altra cosa...
Vinga fins aviat
Publica un comentari a l'entrada