Aquest matí, amb el Miquel encara en pijama, li explico que la tia està molt malalteta i que es morirà. Li dic que ella no està trista perquè té moltes ganes de veure el bon Jesús, i em pregunta si veurà a Déu "en persona". Jo li responc que Déu no és una persona, i ell diu "bé, en carn i ossos", i jo intentant explicar que Déu no té carn i ossos, i suant tinta per explicar a un infant coses que ni jo mateixa acabo d'entendre. Recordo que amb tres anys em va preguntar què és l'ànima. I en Mateu un dia em va preguntar si el bon Jesús es mullava quan ell bevia aigua. Em va costar relacionar la pregunta amb el fet que li diem que porta el bon Jesús al cor, i per això es preguntava si quan beu aigua es mulla.
Després veu en una pel·lícula un bombardeig d'una ciutat, i em pregunta per la gent que hi viu. Jo li dic que a les guerres passen aquestes coses, i ell em diu "però perquè ho fan? això està molt malament, oi?" Sí que està malament, dic, i ell pregunta per què fan això, si hi ha nens que moriran, i jo em quedo callada.
Ja ho diuen, que un savi és el que sap contestar a preguntes d'infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada