El dia de Rams, a la meva parròquia, semblava que hi havia més gent que els anys anteriors. Estàvem els de sempre, i bastants de nous. No se si és pel canvi de rector o per què.
A mi em va animar, perquè moltes vegades em sento decebuda quan veig que hi ha poca gent. Em sap greu que s'ho perdin, la veritat.
Com a bona mallorquina, "som una màquina de passar pena", que diu n'Antònia, i em plantejo què passarà a la parròquia quan la generació dels nostres pares desaparegui: D'entre 30 i 40 anys, érem unes deu persones. Què ha passat? quan jo era petita hi havia catequesi dilluns i dimarts, i uns 10 grups cada dia. Si de tota aquella munió de gent només quedem uns deu, què passarà amb els sis o set que ara van a catequesi? On ens hem equivocat, què hem fet de malament, perquè no sembla atractiva la vida parroquial?
Més val mirar lo positiu: el dia de Rams érem més gent.
La tia monja
La tia monja està morint. Està ingressada,fa dies que no menja, sembla que és bastant imminent. La darrera cosa que va dir va ser que volia anar amb el bon Jesús. Pobreta.
Els que vulgueu, pregueu per ella.
3 comentaris:
"On ens hem equivocat, què hem fet de malament, perquè no sembla atractiva la vida parroquial"
Maria, sa principal experiencie que tenc de s'iglesia (catolica) es que te du a una vida inutilment avorrida a base d'amenaçes i xantage emocional (focfocfoc). Ja me diras que te d'atractiu aixo.
Pot ser ara sa cosa ha canviat pero, "se siente", per lo que a mi respecte s'haguessin espabilat avanç.
Apart d'aixo, que hi hagi un grup organitzat que historicament canvii tant de modo d'enfocar ses coses de cap a sa seva audiencia, a mi me fa sospitar.
MUY IMPORTANTE (dos punts) per altre banda conec gent que es sacrifica i fa molt be a n'ets altres sensa haver trepitgat mai una esglesia. Catolica al manco.
En cuant a sa teva tia monja, li desitgo que tengui un pas lo mes dolç possible a s'altre bande. Son realment moments molt delicats aquets.
I ja per ultim, has vist que estic de participatiu avui?
Maria:...no ens coneixem, però a partir d'ara SI...jeje.La meva dona és de Mataró,m'agraden molt els teus comentaris,a partir d'avui te'ls comentaré, també he estat mestre, em preocupa també tot això de la "gent de la parròquia" també tinc un blog a la Blogosfera cristiana..jeje, conec l'Eloi i en Dani...quantes coincidències...ja anem contruint el "Temple Virtual". Fins una altre ocasió. Si tinguessis MSN, el meu és: mfilella7@hotmail.com
Marcos: Així m'agrada, que participis,...i que donis canya!!!
Quan dic que ho hem fet malament, em refereixc a noltros: supòs que no hem sabut comunicar bé el missatge, que t'assegur que és d'alliberació, no d'amenaces i xantatge. Lo trist és que depèn molt de tenir sort (o no)estar receptiu o no. Venc a dir-ho perquè supòs que jo he duit molta sort: mai cap capellà, ni cap monja, ni cap catequista m'han amenaçat amb l'infern.(i mira que som dolenta, eh?)
I si, conec a molta bona gent atea, i molts fills de puta de missa diària.
Manel: segueixo el teu bloc habitualment, hi vaig arribar pe la blogosfera. Tots els comentaris són ben rebuts!
Publica un comentari a l'entrada