Ser mare

Avui fa dotze anys que sóc mare. A hores d'ara, fa dotze anys, estava extenuada i feliç, amb un bolic de carn tèbia entre les mans que m'ha canviat la vida molt més del que en aquell moment em podia imaginar.
L'altre dia una amiga del Facebook que no té fills va posar en un post que és un gust parlar amb noies a les quals la maternitat no ha canviat definitivament. Entenc el que volia dir: això de tenir fills és tan absorbent, que arriba un moment en què t'esborres: deixes de ser tu, i passes a ser la mare de. 
Però aquest camí va passant per etapes. El meu fill ja és un noiet que fa bastant la seva, ja sap coses que jo no sé, i ja hi ha coses d'ell que jo desconec. Una mica, torno a ser persona, després d'anys vertiginosos en els quals em sentia una intendent més que una dona. 
Ara, però, miro el resultat: en Miquel, amb dotze anys com dotze sols, en Mateu, a punt de fer-ne deu. Dono totes les renúncies per bones. Això de la maternitat està sent intens i gratificador. 
Jo no sabia que es podia estimar tant. 

la imatge de la capçalera és Maternity, de Brian Kershinsnik. Cliqueu a la imatge per fer-la gran i observeu-la amb deteniment. Val molt la pena.