En Miquel em va dir l'altre dia que havia vist pel carrer una exposició de disfresses de Ku-klux-klan. En realitat és una exposició de figures de Setmana Santa, i hi ha tot de vestits de penitents, amb aquelles caputxes llargues, que a Mallorca se'n diu cuculla. Amb en Mateu hi hem entrat avui, teníem una estona lliure i una mica de fred. La veritat és que m'ha fet "iuiu" i tot, aquells maniquís amb les caputxes, i no he pogut evitar sentir que totes aquestes històries són d'un altre món molt llunyà al meu.
A lo que anem.
En Mateu veu una imatge de la Mare de Déu tota endiumenjada, amb una corona enorme, tota plorosa i amb uns collarets i unes randes que sembla que s'hagi penjat les cortines abans de sortir de casa.
I em diu:
- Però si la Verge era pobra! Perquè li han penjat tot això?
M'ha fet gràcia que amb set anys ho hagi vist tan clar.
2 comentaris:
Hehehe... coses d'altres èpoques :-)
A mi també em resultava molt xocant les vestimentes als quadres del Renaixement amb les vestimentes de l'època, absolutament allunyades de com deurien vestir Jesús, Maria, els deixebles... :-)
1. probablement, que en mateu tingui aquesta reacció ja forma part dels mecanismes que genera en el cervell la idea contradictòria del Barroc. I que Feuerbach explica com que els quant més pobres som més ric tenim Déu.
2. I també una altra idea contradictòria: la reina no és la reina; la senyora no és la poderosa: revestim la reina de debò, la senyora de debò: la mare de Déu fet home, fet home pobre. Això és 'el rei'.
Publica un comentari a l'entrada