Portem anys queixant-nos. Que si ara ens redueixen el sou, que si els preus dels pisos no baixen, que si no hi ha diners per a beques però si per a rescatar els bancs, que continuen amb sous mega-milionaris pels seus dirigents, i amb jubilacions anticipades per a gent de cinquanta-pocs anys. Constantment ens estan dient que segurament no tindrem pensió de jubilació digna. Que a sobre ens haurem de jubilar (amb sort) als 67.
Ara però, hi ha una vaga general i resulta que la gent no es mobilitza. Les excuses són vàries: que tanmateix no servirà de res, que els sindicats són uns venuts, que no s'havia de fer ara...
O simplement, que no ens ve bé renunciar al sou d'un dia.
Sabeu que amb la nova llei ens poden acomiadar estant de baixa? Sabeu que es limitarà el dret a vaga? Sabeu que el propietari d'una empresa pot marcar objectius econòmics inabastables, per tal de no complir-los i fer fora a gent amb només 21 dies d'indemnització per any treballat?
Jo al·lucino. Els nostres pares feien vaga i s'hi jugaven molt més que el sou d'un dia. I van lluitar perquè nosaltres tinguéssim uns drets laborals que ens deixem arrabassar mansament. Se'm cau la cara de vergonya, en pensar com estic deixant el món als meus fills.
Ni que sigui pels meus fills, per les seves futures feines, jo si que faré vaga. Encara que hauria estat molt millor fer-la abans, encara que penso que els sindicats han badat, encara que no se si serà útil.
Faré vaga, de part dels que no en poden fer. Perquè tenen por, perquè tenen un contracte precari, perquè realment no se'n poden estar del sou d'un dia.
Per acabar, us prego que mireu aquesta vinyeta.
Ens hi juguem molt. Dimecres vinent el país hauria d'estar aturat.
4 comentaris:
Doncs el teu text és dels millors que he llegit per convèncer de la necessitat de la vaga...
Jo no en podré fer perquè no tinc feina (de fet, el meu cas és una mica especial i ara tampoc ve a compte...) però bé, que et felicito, de veritat.
Molt bona la vinyeta tot i que tiri cap a un to una mica demagògic.
Jo només veig que entre els treballadors hi ha molta divisió respecte a sumar-se o no a la vaga, i per a mi això ja és un motiu de mirar-me-la amb prevenció.
A més a més penseu que els funcionaris en teoria ja en vam fer una no fa massa, i això al final pot ser el "desfile continuo de las huelgas", perquè de motius amb la que està caient n'hi haurà sempre de sobres.
Jo respeto molt la teva opinió, peró no ens oblidem que no es per lo que han fet els bancs, si no que la fan per la reforma laboral. Ara esta molt malament el treball para que els mitjans i petits empresaris façin huelga. Ells son els que més pateixen la crisis i amb ells els seus treballadors. Estan tancan moltes petites empreses. Hi ha que fer algo, peró crec que no es aixó precisament amb tot el meu respecte als que pensin al contrari. Molta salut!
Si m'ho haguessin dit fa uns anys no m'ho hauria cregut. Vergonya em fa dir que no faré vaga. Però ni estic a la mateixa empresa ni a la mateixa Comunitat Autònoma que llavors.
Estic en una delegació d'una multinacional, a Alacant, on puc sentir "2 cosas no soporto: Belén Esteban y el Sindicato de la Ceja", on el meu cap m'ha recordat que "claro que tienes derecho... sabes que te quitan dinero, verdad?" i on sentim l'emisora de la Cope però la Ser no, perquè és "demasiado partidista".
Sí, em fa vergonya, però no, no faré vaga.
Això sí, espero sortir a la meva hora (no dues després com tantes i tantes vegades) per arribar a la manifestació.
Publica un comentari a l'entrada