A part d'això, la processó em va emocionar, ves per on, sembla que amb l'edat em vaig tornant fredolica i ploranera.
Suposo que quan ets mare entens moltes coses que abans no et cabien al cap. Abans no era capaç d'emocionar-me pel dolor de la verge. Ara ja si. Tenint fills, sabent què és això d'estimar fins que et faci mal, m'estremeixo pensant en les mares de fills amb dificultats. Tots els nens tenen unes dificultats o unes altres, alguns són molt moguts, altres són molt pàmfils, i tot ens fa patir a les mares, però si que és cert que hi ha nens que pateixen de veritat. Nens malalts, o amb dificultats molt greus. La meva àvia, per exemple, va deixar de ser feliç el dia que va saber que el seu fill, el meu tiet, era deficient mental, i tota la vida va estar patint pensant en el dia que ella no hi fos.
Hi ha mares que pateixen molt. (i també pares, ja ho se)
És curiós com poc a poc, a mida que anem creixent, la setmana santa, tan polièdrica, ens va donant respostes. Depèn del moment vital en el que estem, il·luminem una part o una altra d'aquests dies tan intensos.
Ara mateix, a mi, la verge dels Dolors em diu molt.
3 comentaris:
Jo ahir també m'emocionava a la processó del santíssim cap al monument. No sóc mare però conec la gent que portava les espelmes. Al meu barri es viu molt la crisi, hi ha molts immigrants, molts fills a la presó. Aquí la paraula creu té molt de sentit. Teresa
Hola Maria,vinc a desitjarte una feliç setmana Santa.
Buscant una imatge de RESURRECCIÓ pel google, he trobat la del teu fill Mateu i he arribat fins aquí. He anat "xafardejant", sense malícia (és el que té internet...), i he arribat a la conclusió que intentaré passar de tant en tant pel teu blog.
La imatge la buscava per fer un full de cants, el d'avui, de la Vetlla de Pasqua (formo part d'un grup musical de joves de la Parròquia del poble). Cada cop sembla que hi hagi més gent desencantada amb l'esglèsia, però veure coses com que hi ha pares que continuen transmetent la fe als seus fills tant bé com poden, gent que realment viu les festes cristianes o joves que no deixen de lluitar en una societat que sovint sembla tant degradada em renova les piles.
Espero que hagi anat molt bé la Setmana Santa, i (per d'aquí unes hores...) BONA PASQUA!
Mercè
Publica un comentari a l'entrada