La madre Roser

No va aconseguir mai que aprengués a dibuixar. En aquella època en la qual els alumnes suspeníem, el dibuix fou una creu per a mi. Estic convençuda que el que Deu m'ha donat de més en la música, m'ho ha tret del dibuix. La madre Roser bé que ho va intentar, pobreta.
La madre Roser era la profe de dibuix. Ahir vam saber que ha mort. Ha donat el seu cos a la ciència, quina actitud tan despresa i generosa, no?
Avui en dia que a les monges moltes vegades se les mira en plan paternalista ("una monjita") vull recordar aquestes dones valentes i generoses que han donat la seva vida als altres.
Vaig saber massa tard que la madre Honorata havia mort, i suposo que encomanant a Deu la madre Roser li encomano també aquelles monges que em van acompanyar tants anys.
Descansi en pau.

(La Sandra Donadeu, la madre Roser i jo mateixa el novembre de 2008)