Però penso que va més enllà. Vull dir, que no sóc només jo, sinó un sentit general: hi ha com un convenciment que l'any 13 serà pitjor que el 12, i que ben bé fins l'any 14 les coses no es redreçaran.
Una mica per donar-hi la raó, el dia ha estat tot lleig, a Mataró. Feia fred i plovia. I jo, que dec ser una mica massa supersticiosa perquè a tot li trobo dobles intencions i símbols, he pensat que un any que comença amb tan mal peu i amb un dia tan lleig serà segur un any per oblidar.
Però sabeu què ha passat a mitja tarda?
Cap a quarts de sis, els núvols poc a poc s'han aclarit i han donat pas a una tarda lluminosa, amb uns núvols fantàstics lluents i feliços, tots esquitxats de sol. I els carrers, els arbres, estaven xops i nets, i tot feia com olor de fresc, de nou. Tot tenia color d'optimisme.
Cap a quarts de sis, els núvols poc a poc s'han aclarit i han donat pas a una tarda lluminosa, amb uns núvols fantàstics lluents i feliços, tots esquitxats de sol. I els carrers, els arbres, estaven xops i nets, i tot feia com olor de fresc, de nou. Tot tenia color d'optimisme.
I després, un immens arc de Sant Martí ens ha saludat. Els meus fills estaven entusiasmats, i més quan hem vist que l'arc ha estat doble. I malgrat encara feia fred, la llum i el color de la tarda han estat com una promesa d'esperança i serenor.
No creieu que això també pot ser un presagi d'aquest any?. Comença, com el dia, amb mal peu, no ho podem negar. Però qui sap si durant l'any un immens arc acolorit ens saludarà, i trobarem, altra vegada, l'esperança i la serenor que ens manca.
Que així sia.
2 comentaris:
Per mi aquest serà molt millor que el 2012,sé que tothom ho veu negre i que la situació no és gens bones, però tinc esperances i projectes per aquest 2013. Un any serà allò que la gent desitgi perquè crec que hi ha alguna força de ying-yang o del mirall: la vida et dóna allò que dónes tu. Així que si ets optimista i positiu la vida et donarà coses bones. Així que per aquest any només tinc bones expectatives.
Feliç any nou i espero que tu tinguis expectatives projectes i felicitat a la ment.
A mi em passa sovint que, quan enmig d'un cel ennuvolat i un dia trist, veig baixar la resplendor del sol darrere els núvols, sento que malgrat tot, Déu és amb nosaltres i tot acabarà sortint bé. I si surt l'Arc de Sant Martí, llavors sento encara més esperança.
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada