dimecres, 25 de juliol del 2012

la por al canvi

Fa temps vaig parlar de la gent valenta. De com els envejo.
Fa por, canviar. Aquests dies estic davant un canvi que no se si afectarà molt o poc en la meva vida, però en tot cas, no l'he escollit jo i no deixa de ser un repte.
Tinc por, deixeu-me que ho digui. Suposo que l'ambient general en el que vivim no ajuda a encarar la vida amb valentia. No se si us heu fixat, la gent en general està desanimada, deprimida. Fins i tot ara que és estiu, trobo la gent més ensopida, més pessimista. Estem fins al coll de la crisi, se'ns crema el país, no veiem que la situació tingui intencions de millorar...
Davant tot això, doncs, m'enfronto a un canvi que em torba. Que a més, arriba després d'un llarg procés de desgast. Cal tenir confiança. En el pitjor dels escenaris, el canvi serà dolent, i potser caldrà donar una nova orientació a la meva vida. També podria ser que el canvi fos a millor, qui sap. De fet, els nens petits creixen després d'una febrada, i molt sovint de les situacions de crisi sortim enfortits.
Bé doncs, ara que he repetit la teoria, a veure si sóc capaç d'enfrontar-me al canvi amb valentia i confiança, i posant tota la meva energia per intentar que les coses vagin bé.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La por és un mecanisme protector i alhora el punt de partida d'una presa de consciència, tant de renúncia com d'aventura.

El que de fet importa és l'acte en si mateix: saber i decidir. No deixar-se ni abandonar-se.

Les coses poden anar malament, cert. De fet tampoc érem ni som al paradís. Sempre estem canviant.

Idò, la fortalesa rau en un mateix. En tot cas podem comptar amb l'estimació d'aquells que ens fan costat malgrat tot.

Molta sort. Tot t'anirà bé.

Un que no se'n surt... (de moment)
:)

jaumepubillgamisans@gmail.com ha dit...

Maria: Tant de bo sigui per a millor. De totes maneres, si no el pots triar, tampoc hi pots fer massa sinó començar amb ànims i molta confiança. No ens hem de deixar endur per la desconfiança perquè llavors sí que no farem res. Bon estiu, sort ...i ja ens ho aniràs explicant.

Anònim ha dit...

Ahir vaig fer la meva segona classe d'hípica. Malgrat domino molt bé el cavall i el profe diu que la meva postura corporal és la correcta tinc molta por a començar a fer trot: en el moment de començar a "saltar" m'acoquino i immediatament freno el cavall. El profe em diu que he de confiar que ho faré bé però la por no em deixa avançar. Li he demant temps, però corro el risc de no trobar mai el moment de donar el cop al cavall per passar a la següent "fase". Potser hi ha un moment per tot? I jo encara no estic preparada? Ho estaré en algun moment? El profe diu que ja ho estic però jo no m'hi sento, per por?

I com bé diu en Jaume, si tu no has triat el canvi, només pots controlar la resposta que tu dones a l'esdeveniment, no n'hi ha d'altre (és com quan el cavall es posa al trot sense que jo li demani)pots frenar el cavall (és el que jo faig) o recordar la postura correcta que cal tenir en la nova situació.

Martha

My Pencilcase ha dit...

Maria, els canvis ens fan por a tots, fins i tot els més petits o els que nosaltres mateixos hem triat. Però, com diuen per aquí damunt, la por és una reacció natural quan alguna cosa ens importa de veritat. S'ha de tenir confiança sempre en nosaltres. Segur que te n'has sortit de moltes altres i aquesta no serà una excepció, n'estic segura. T'ho diu una poruga cagadubtes de mena. Però un cop assumim la situació, la superació dels canvis ens fa més forts, ens fa créixer.

Petons,

Inma