El Mateu em parla d'un nou amic:
- Saps què, mama? el pare del X està a la presó.
- Ah si?
- Si, i sortirà quan en X faci batxillerat.
- I tu com ho saps això?
- Perquè m'ho ha dit ell.
- I està trist?
- Nooo!.- Aquí en Mateu em mira amb cara còmplice, se m'acosta i em diu fluixet el gran secret- Diu que algun dia el seu pare s'escaparà i l'anirà a buscar i fugiran lluny els dos.
El conec, aquest nen inquiet i bellugeta, que té els mateixos vuit anyets que el Mateu. Però que enlloc de somniar amb Star Wars o dracs voladors, sospira perquè el seu pare pugui escapar-se de la presó. Se moltes més històries d'aquest nen, d'aquesta família. No se quin delicte ha fet son pare, però se que fa anys que és a la presó i que no s'espera que surti fins d'aquí a uns deu anys.
Se el dolor d'un nen. Se d'un pare que no hi és, un germà gran adolescent i problemàtic, una mare a l'atur que lluita sola per tirar endavant els dos fills.
Se la innocència d'un nen que espera que son pare el vingui a buscar i se l'endugui ben lluny.
5 comentaris:
En un primer rampell m'ha passat pel cap que, a veure si ho aconsegueix i, així, aquest nen estarà content... sí, sí, ho he pensat.
Després, tornant a la realitat m'he adonat que no sabia què dir.
Saps, Assumpta? jo vaig pensar el mateix!
Després vaig pensar que si son pare sabés una mica, només una mica, del dolor del seu fill petit, acabaria boig. I també em vaig plantejar si realment la presó rehabilita els presos, si aquest senyor quan surti serà millor del que és ara i podrà refer la seva vida, o almenys podrà deixar de fer mal a la seva família, i a la societat.
Seria bo que la presó rehabilités els presos, però en tinc molts dubtes.
Suposo que gran part de l'èxit o no depen de l'actitud del propi pres. Si aquest té una actitud positiva, m'agradaria pensar que sí... Potser, en aquest cas, si el pare sabés les ganes que té el seu fill d'estar amb ell, miraria de canviar...
Tant de bo... :-)
M'has fet pensar en el Gmà. Adrià. Li varen donar la Creu de Sant jordi pel seu treball amb els delincuents, la gent del carrer...La petició va sortir de les presons...Em deia que quan van fer un tunel famós a la Model pel que van fugir més de doscents pressos, ell ho sabia...i no va dir res. Quan llegia comentaris sobre que les pressons avui en dia són hotels de cinc estrelles, ell em parlava de "gavies d'or"...Tinc tots els seus llibres i les memòries del seu treball de carrer que escirvia cada any, farcides de hsitòries com la que avui ens expliques...Jesús va venir a obrir les pressons...però encara no ho ens acabem de creure. Una abraçada: Joan Josep
M'has fet pensar en el Gmà. Adrià. Li varen donar la Creu de Sant jordi pel seu treball amb els delincuents, la gent del carrer...La petició va sortir de les presons...Em deia que quan van fer un tunel famós a la Model pel que van fugir més de doscents pressos, ell ho sabia...i no va dir res. Quan llegia comentaris sobre que les pressons avui en dia són hotels de cinc estrelles, ell em parlava de "gavies d'or"...Tinc tots els seus llibres i les memòries del seu treball de carrer que escirvia cada any, farcides de hsitòries com la que avui ens expliques...Jesús va venir a obrir les pressons...però encara no ho ens acabem de creure. Una abraçada: Joan Josep
Publica un comentari a l'entrada