Buscant audicions pel meu altre blog he trobat aquest video. La veritat és que em carrega bastant aquesta manera de cantar tan afectada que té el Lluís Llach, però ara m'ha fet posar el nus a la gola. Surten molts llocs que conec i que visito sovint, i un d'ells molt especial.
Aquí teniu una foto, des d'un altre angle, del lloc en qüestió.
No és el més maco (tot i que Déu n'hi do) però és el meu.
No és només per les hores viscudes aquí, xopa de llum. Hi ha una cosa que farà que sempre més em senti lligada a aquell tros de món. Potser algun dia ho explicaré. Encara no puc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada