Vaig fer aquesta foto en la popa del barco que em tornava a Barcelona. La tinc de fons de pantalla al telèfon. Em fa pensar una mica en la poesia de Machado, "caminante no hay camino sino estelas en el mar".
Desde que la vaig fer me la miro i a cada moment em diu una cosa diferent. Us dono alguns exemples: es pot mirar com un camí que deixo enrera, també es podria entendre com un camí a seguir, o una metàfora de què sempre deixem emprempta. O al contrari, pensar que les nostres vides, com aquest camí traçat, s'aniran fonent en les ones del temps fins que ningú ens recordi.
La imatge em suggeria també que en algun moment fugaç hi va haver un pont traçat en aigua, entre Mallorca i Barcelona. Potser jo mateixa, amb els meus esforços infructuosos de ser d'aquí i ser d'allà sóc aquest pont.
M'enyoro. Només fa dos dies que sóc aquí i ja m'enyoro.
1 comentari:
M'has fet pensar en un fragment del Mag d'Oz en el qual està clar que tots enyorem la nostra terra ;-)
Jo, que aviat farà vint-i-un anys que visc a Reus, encara enyoro Barcelona :-)
Aquest és el fragment. Jo no el sabia, el vaig veure aquí... A cadascú el seu mèrit :-)
The Scarecrow listened carefully, and said, "I cannot understand why you should wish to leave this beautiful country and go back to the dry, gray place you call Kansas."
"That is because you have no brain," answered the girl. "No matter how dreary and gray our homes are, we people of flesh and blood would rather live there tan in any other country, be it ever so beautiful. There is no place like home."
The Scarecrow sighed.
"Of course I cannot understand it," he said. "If your heads were stuffed with straw, like mine, you would probably all live in the beautiful places and then Kansas would have no people at all. It is fortunate for Kansas that you have brains."
Publica un comentari a l'entrada