El Miquel diu que li ha regalat tres cromos. I a mi m'estranya molt.
-Però no et va pegar ahir?
-Si, diu en Miquel, però avui no m'ha pegat i ha sigut simpàtic amb mi, i penso que és la seva manera de demanar perdó.
-I què passarà si et torna a pegar?
-Que el tornaré a perdonar, respon en Miquel tranquil·lament.
I sabeu? Si que és veritat que hem de perdonar i tal, i que sempre he intentat inculcar aquests valors als meus fills. Però ara em plantejo si no he deixat anar anyells en terra de llops.
Una part de mi està orgullosa del seu bon cor. L'altra pensa que li donaran moltes bufetades a la vida.
4 comentaris:
Els nens també, poc a poc i lluny de la malícia, van aprenent que els perdons no són sempre eterns.
El bon cor sempre roman amb ells i tot sols aprenen a defensar-se, el temps ho ensenya tot.
Una abraçada des de les illes.
Hauries d'estar súper orgullosíssima! :-)
Llegeixo aquestes frases:
-I què passarà si et torna a pegar?
-Que el tornaré a perdonar, respon en Miquel tranquil·lament.
I em fan pensar en en Josep (9 anys) un nen del meu grup de Catequesi que practica al peu de la lletra, en sentit totalment literal allò que sentirem a l'Evangeli diumenge vinent... posar l'altre galta, estimar tothom...
Per cert que em va dir que quan ha posat l'altre galta, el seu rival ha donat mitja volta i ha marxat... mai ha rebut un segon cop. No sé... suposo que l'altre queda desconcertat :-)
Ah, i no penseu que és un nen "tontet", que es deixa trepitjar ni res... si fa això ho fa amb plena consciència de que és el que ell vol fer... és un nen amb una ment brillant, que fa cinquè de primària -tot i que no farà els 10 anys fins d'aquí tres mesos- perquè a l'escola el van fer saltar un curs.
Probablement en Miquel sap que és molt millor haver-lo perdonat, donar-li tres cromos i fer-se'l amic que no pas tenir-lo sempre com a "enemic"...
Diria que en Miquel és dues coses: molt bon xiquet, amb molt bon cor... i molt intel·ligent també :-)
Publica un comentari a l'entrada