L'home de la plaça.

A Mataró hi ha una plaçoleta molt petita, cèntrica però bastant a recer de mirades, en la qual hi ha sempre, a totes hores, cada dia, un senyor assegut sempre al mateix banc. Li calculo uns cinquanta anys, és difícil de dir. No va mal vestit, tampoc va brut. He passat per allà en diferents hores i dies, i només el vaig trobar a faltar un dia feiner al matí.
No entenc què hi fa, amb una bossa d'esport al costat, sol. No parla amb ningú. No mira enlloc en concret. No es relaciona, ni desvarieja parlant en veu alta com molts fan, ni dorm. Fuma alguna cigarreta, sense fer cara de desgraciat, sense llençar les burilles a terra. Algun cop l'he vist amb una llauna de cervesa però mai begut.
Sembla que sigui part de la decoració del lloc, de fet ni incomoda als pocs nens que hi juguen.
I a mi, que com sabeu m'agrada inventar històries, cada dia que hi passo, penso en què porta a un home a seure en un banc a veure passar les hores d'aquella manera. No fa cara d'indigent. Sembla que esperi algú que no acabi d'arribar, com una Penèlope en versió masculina.
Alguna vegada penso si visita fidelment el lloc on un dia fou feliç. O si fa creure a la família que està treballant, i hi passa les hores esperant el moment de tornar. Podria haver fet una juguesca amb els amics.
Potser la plaça està en un camí que fa la persona de la qual està enamorat, i espera simplement per veure-la passar, sense gosar dir-li res.
Podria ser un extra terrestre que va quedar oblidat en una expedició i al qual han de venir a buscar un segle d'aquests.
Potser no té casa, i espera que es faci l'hora d'anar a dormir a un alberg que hi ha a prop.
M'agradaria preguntar-li-ho, i he de confessar que he estat a punt de dir de quin lloc parlo, per si algú el coneix i em pot dir qui és i què hi fa.
Quantes històries perdudes ens guaiten des dels racons de les nostres ciutats.