Y por siempre quedó esto grabado:
cuánto más silenciosa es la muerte que el sueño
que la vida es un milagro cotidiano
y cada despertar, una resurrección
Fragment d'un poema de J.C. Bloem, un poeta holandès.
Ahir va ser l'aniversari de la mort de'n Bartolo.
Dinou anys ja sense ell.
6 comentaris:
Algú que deixa un record tan gran que fa que, any rere any, pensis en ell, en com era, en què feia i en què diria ara, segur que era una bona persona :-)
Jo també vaig recordar el dia, però no vaig tenir el coratge de fer cap post. Algú com el Bartolo no se li oblida mai..
Petons, Maria.
Pot ser que vagi conèixer a en Bartolo en uns campaments de pas de la JOBAC a Pedra?
Joan, el Bartolo ens acompanyarà sempre més.
Montserrat, és possible que fos ell, va fer el pas, però no recordo on ni quan.
Ostres... era del Madrid?... Bé... com diu la pel·lícula "Nobody is perfect" (epsss ho dic en broma, eh??) ;-))
Publica un comentari a l'entrada