M'ho va dir la Marta, una amiga molt estimada. La seva mare està molt malalta, ho vaig saber massa tard, quan ja feia gairebé un mes que estava ingressada.
Té el seu què, perquè li vaig preguntar què podia fer per ells: viuen lluny de Barcelona i la mare està ingressada aquí, i pensava en oferir-li casa nostra, o que els seus fills vinguessin amb nosaltres mentre ella era a l'hospital.
La seva resposta em va fer pensar molt, ella i jo hem parlat molt poc d'aquest tema, alguna vegada m'ha qüestionat la meva opció, no tant de fe, sinó de viure-la en el marc de l'església i tal. Ella és una persona molt espiritual i generosa, però molt llunyana de l'església. I en el moment en el què em vaig oferir, ella em va demanar pregària. A la meva manera, des de la meva opció.
Ho he fet, aquests dies, pregar per ells, per la seva mare. Demanant a Deu que els enviï coratge.
Ahir vaig rebre un missatge d'ella al mòbil. Diu que la seva mare sembla que està recuperant-se.
I des d'aleshores estic tan terriblement contenta que tinc la necessitat de compartir-ho amb vosaltres.
1 comentari:
Donar forces als altres, des de la religió o lluny d'ella, sempre és una molt bona opció.
Publica un comentari a l'entrada