Costa dir adéu. Però hi ha moments en que s'ha de fer. Malgrat les llàgrimes indiscretes botin a la mínima que el pensament torni a segons quins lloc. Em nego a dir-te si has fet el correcte, això ho has de decidir tu. Sents que el camí cap on vols anar ha de passar per aquesta vall fosca, per aquest trencament desgavellador, per aquest tràngol. Sents que més enllà hi ha la persona que tu vols ser en realitat, i tot i agraint el camí fet, tot i havent estat molt feliç, saps que ara no estàs anant per on has d'anar per ser tu.
No pot ser que aquests darrers vuit anys siguin un error. Has creat llaços, has estimat molt, has estat feliç. I ara has de desnuar poc a poc els nusos que durant tant temps vas anar traçant.
I alguns fan més mal que altres. Perquè més que nusos de papers, que també n'hi havia, has traçat nusos de complicitat, de moments, d'il·lusions. I costa acceptar que aquests nusos no us han lligat prou fort i que cal llençar amarres.
Però més enllà del dolor i les llàgrimes hi ha la persona que faràs néixer d'aquest part dolorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada