No se què ho fa, però tinc la sensació que el curs costa molt de passar, i a l'hora, que passa molt ràpid. Em sembla que no m'explico gaire bé, no m'ho tingueu amb compte. Entre la son que passo, per culpa dels exàmens i per culpa dels concerts, tinc la impressió de que sóc una part de mi, però no tota.
Els meus alumnes de Batxillerat ja han fet la selectivitat. Ja no els tornaré a veure. Sempre em passa igual, em sap greu acabar el curs i deixar de veure'ls, és llei de vida, però alguns d'ells són tan macos!
No se si recordaran el seu pas per l'escola amb un somriure. També em pregunto com em recordaran a mi, al cap dels anys, jo d'algun professor guardo molt bon record.
Em consta que algun m'odia perquè no li he regalat una dècima, però confio que algun dia entendrà perquè no li vaig voler regalar cap nota.
Queda molt de "iaia", però penso que algun dia m'ho agrairà.
A l'hora de posar-los notes a ells, també me les poso a mi. He treballat prou bé? He fet tot el que podia pels meus alumnes? He estat algun cop injusta, o passota? Alguna vegada he entrat a classe sense tenir-la prou preparada?
És tan difícil, treballar bé! I és extenuant, també, però molt gratificant.
M'agrada la feina que faig, però com deia La Teresa al seu blog, també necessito un descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada