Avui he sabut el teu final i no per esperat ho he viscut menys dolorós. T'han trobat morta, i ningú sabrà si ha estat un accident o realment has volgut acabar la vida d'aquesta manera, tan jove encara, però tan derruïda.
Pensava en tu, en com d'il·lògica és la vida a vegades. Malgrat la teva gran intel·ligència, la teva carrera de medicina i l'altíssima nota que vas treure al MIR no vas poder evitar caure en l'abisme de les addiccions.
Encara en estat de schok, amb la pell de gallina i la llàgrima indecisa, he pujat al cotxe i he engegat la ràdio. Sonava Mercedes Sosa cantant a Alfonsina: "Sabe Dios qué angustia te acompañó, qué dolores viejos calló tu voz".
Te'n vas, doncs, amb la teva soledat. Descansa en pau. Pregaré per tu, i per tot el que deixes darrera.
1 comentari:
Una trista notícia.
Descansi en pau.
Publica un comentari a l'entrada