Sempre ha estat una de les meves òperes preferides, Verdi m'encanta. Quan era adolescent vaig veure-la en pel·lícula, amb Plácido Domingo i no se qui més, i va ser com la primera vegada que t'enamores, em vaig quedar asseguda a la butaca del cine, clavada, tothom marxava i jo no tenia esma d'aixecar-me ni de parlar, per no trencar la màgia que m'havia posseït.
Després a la televisió van emetre una sèrie boníssima sobre la vida de Verdi. (perquè ja no fan aquestes coses?) Això ja va ser la rematada, i em vaig convertir en fan absoluta.
M'agrada la música de Verdi perquè quan la sents, sembla que vingui de lluny, és tan natural, tan fàcil, tan expressiva, tan... no se, tan Verdi!
Fa uns dies em van enviar aquest vídeo d'un dels cors d'aquesta òpera. Són figures de plastilina.
Mireu que maco... Realment pel mon hi ha gent artista, eh?
3 comentaris:
Preciós.
A casa, per cap d'any, sempre fem el brindis de la Traviata, és un costum. Aquest any, si tot va bé, els enxufaré aquest video.
Gràcies, Maria, és genial!
Mercè
Vladimir, el canteu tots o el poseu en un CD? Estaria bé fer un post sobre els costums de cada família. Donaria molt joc!
Mercè, el post que vas posar tu fa uns dies dels King's Singers era genial també.
De tota manera, aquest cor no és ni de molt el meu preferit de la Traviatta
Petoons
Publica un comentari a l'entrada