Dedico aquest post als meus alumnes, molt especialment als nois i noies de tercer d'ESO.
El video que ve a continuació mereix una explicació, perquè no està doblat.
Estem en un concurs de la televisió anglesa, del tipus OT, en el qual els tres jutges voten favorable o no als concursants.
I es presenta un noi que es diu Andrew, té 13 anys i canta des dels sis.
El presentador li pregunta
- Els amics t'estan recolzant des de casa, oi?
- No -respon el noi. I clar, tothom es queda molt parat.
- Per què? -pregunta el presentador, bastant incòmode.
- Els nois de la classe se'n riuen de mi. No els agrada com canto.
- I tu què fas?
- Continuo cantant -respon el noi.
Ara vull que veieu com canta aquest noi. Després continuaré traduint.
Us ha emocionat tant com a mi?
La reacció dels tres que han de jutjar-lo és obvia.
La primera senyora diu que ella s'havia promès no plorar en aquest show, i també diu alguna cosa semblant a "pots patejar el cul a tots els que se'n riuen de tu"
El segon senyor diu alguna cosa semblant a que aquells nois se'n riuen de tu perquè tens molt més talent del que ells han somniat mai.
El tercer senyor li diu que ell és millor del que es pensa, i que ha de tenir confiança en ell mateix.
(ho he traduït aproximadament... jo no he tingut la sort d'anar a classes d'anglès amb les vostres professores!)
Què us vull dir amb aquest video?
Que continueu cantant. Sempre. Que no us atureu per por de no ser populars, per por de no encaixar en la manada.
Que algunes vegades el preu per ser tu mateix és una mica alt. Però és molt pitjor resignar-se a la mediocritat per por de no encaixar.
Continueu cantant. Malgrat tot. Sou molt millor del que us penseu. Sigueu vosaltres mateixos.
Hauria estat molt més còmode, per l'Andrew, deixar de cantar i no patir les burles dels companys que és possible que no li arribin a la sola de les sabates. Però lo còmode no és sempre el millor. I no em negareu que hauria estat una pena perdre aquesta veu.
Cada u de vosaltres té una veu única. Una diferència que us fa especials. Podeu viure-la com un handicap, (aquesta veu de l'Andrew és un handicap entre els adolescents) o podeu viure-ho com un regal immens. Podeu disoldre-la entre la multitud, per no patir. Però és més enriquidor per vosaltres, i per la societat, conrear-la. I el que la vida m'ha ensenyat és que si som conscients del que som i ens acceptem, és més fàcil, a la llarga, ser feliç.
Vosaltres heu d'escollir el que voleu fer, jo només puc demanar-vos que continueu cantant.
19 comentaris:
L'experiència és preciosa i la teva interpretació molt alliçonadora. Tant de bo alguna cosa els quedi als teus alumnes de 3er d'ESO. Jo també hi batallo, i no perdo l'esperança. Teresa
Com a alummne t'haig de donar les gràcies:
gràcies per les hores que ens has fet riure, tot i que hi hagi gent que no rigui perquè no ho entén.
gràcies per ser sempre tan vital i voler fer bones classes tot i que costi
gràcies per les converses a les classes d'ètica que sempre costa explicar les raons de les accions de les persones i sobretot la teoria..
gràcies per ensenyar-me com ho has fet..
i gràcies per haver escrit això per tots els de la classe perquè en el fons..hi ha molta gent que no ho llegirà, però els que ho farem..sabrem escoltar-te entre aquestes lletres i personalment t'agraeixo que ho hagis fet perquè és una mostra molt maca d'afecte que et queda com un molt bon record.
semblaré la típica pilota, potser, però et dic amb la mà al cor que ho estic escrivint de tot cor i que he pogut disfrutar de la música..
gràcies per aquest crus 2007-2008.
Minerva.
Hola Maria, doncs, només dir-te que ets una professora fantàstica, que fas les classes molt divertides i que personalment he après moltes coses amb tu no només d'ètica o de música sinó coses que m'han fet reflexionar i m'han fet pensar diferent d'una manera molt positiva.
tot el què t'he escrit és perquè ho pensu de veritat.
aquest curs ha estat genial al teu costat!!
moltes gràcies per dedicant-se tot aquell escrit, ha estat molt maco!!!
MOLTS PETONS!!!
Mireia Manén Parareda
Maria, és preciós el post d'avui. I més encara la reacció de les teves alumnes... Pots estar ben orgullosa!
Catimar.
quina sort tenen els teus alumnes de tenir una mestra com tu! ..i sí, malgrat tot, continuarem cantant!
El que voldria dir és que ja saps que per timidesa no dic el que penso sobre el món en general, com el fet de posar etiquetes a la gent ja que la manera de ser és el més important i sobretot ser sincer amb els altres i amb tu mateix i actuar a favor dels teus pensaments encara que això et perjudiqui.No és fàcil fer coses que t'agraden i que els altres troben absurdes però SI FAS CAS ALS ALTRES ABANS D'ACTUAR PER TU MATEIX NO SERÀS MAI FELIÇ.
Com a professora t'he de dir que ets, si més no, la més divertida que he tingut mai, sincerament m'agrada la teva manera de veure la vida, amb ironia. Si es pren la vida amb ironia s'és més feliç, crec.
Les classes d'ètica, encara que són de temes que més o meys coneixia m'han fet veure les diferents maneres de veure temes com el consumisme o l'heteronimia que passen per por de no ser acceptat en un grup.
Per acabar, donar-te les gràcies per fer veure les ássignatures més divertides del que realment són, m'ho he passat molt bé amb tu i... l'any cavé ja ens veurem a música.
BONES VACANCES
Hola Maria, com va tot?
Aquest curs s'ha m'ha passat de seguida i he d'admetre que no ha sigut gaire avorrit.
En quan al blog que ens vas dedicar, moltes gràcies és tot un detall i també per dir-nos que em d'actuar tal i com sóm i no per heteronimia.
Jo ja no tinc res més a dir...per cert..ESPERO QUE T'HO PASSIS MOLT BÉ A LONDRES perquè té vist molt alegre avui al cole i és cert que he notat que avegades et veia cansada.
VONES VACANCES!!!
ALBA.
Hola Maria, gràcies pel que ens has escrit.
Aquest curs m'ha passat molt ràpidament, les teves classes són molt divertides i entretingudes, i gràcies per ensanyar-nos tantes coses. Haig d'atmirar la teva manera de veure la vida amb tanta alegria i tanta irunia. T'haig de dir que m'ho he passat molt bé ajudan-te a esquiar a la molina.
Vull que sapigues, que encara que no parlo gaire, t'apresiu molt.
De part de, el de la bona lletra (je, je), Ferran Esteve. Esperho tenir-te en altre clases però sinó ja ens veurem pel cole, adeu i gràcies per tot.
ola Maria
que dirte que ha sigut un honor tenirte al teu costat com a professora, les classes sen's en fet més curtes, més alegres ja que tens un humor molt alegre i això sempre és molt positiu. Com a dit la Minerva gràcies per tot el que as fet per nosaltres, sempre et portarem al cor.Tots sabem que ho as passat molt malament i malgrat això a cada classe donaves tot el que podies perquè no set notés.
GRÀCIES MARIA
Esperu que si l'any vinent no ens veiem que et vagi tot molt be:)
unpeetó
Jordi Pabón
maria ets la millor professora que he tingut mai.
Quan et vas emocionar a classe ens vas demostrar que a part de ensenyar-nos Música i Ètica, també ens aprecies moltissim i et preocupes per nosaltres. Sento molt que hagi estat un any dur per tu emocionalment, de veritat, però Maria, passi el que passi no esborris el teu somriure mai, perquè amb el teu somriure pots alegrar a més d'una persona.
El millor record que m'enduc de tu, sens dubte, és tot l'any.
Maria, com pots veure, a mi no m'estimen :'(
Snif snif
Serà la barba?
Carles.
ai, se m'ha oblidat de dir que en el fons no hi han classes facils o dificils, tot és qüestió del professor que te les ensenya. Tu, sens dubte ens les has fet molt fàcils.
I els comentaris sempre han sigut molt enriquidors. Crec que si la majoria de professors fossin com tu, molta mes gent continuaria estudiant.
Personalment ho he pogut viure al respondre alguna pregunta d'exàmen en la qual tu no estaves gens d'acord amb la meva manera de pensar però l'has valorat molt positivament per el fet de dir el que penso i no el que volen que pensi.
PD: I contestant alguns dels comentaris que t'han deixat, de vegades els "tontos" també llegim el que és interessant.
Una alumna encantada de conèixet.
ai, se m'ha oblidat de dir que en el fons no hi han classes facils o dificils, tot és qüestió del professor que te les ensenya. Tu, sens dubte ens les has fet molt fàcils.
I els comentaris sempre han sigut molt enriquidors. Crec que si la majoria de professors fossin com tu, molta mes gent continuaria estudiant.
Personalment ho he pogut viure al respondre alguna pregunta d'exàmen en la qual tu no estaves gens d'acord amb la meva manera de pensar però l'has valorat molt positivament per el fet de dir el que penso i no el que volen que pensi.
PD: I contestant alguns dels comentaris que t'han deixat, de vegades els "tontos" també llegim el que és interessant.
Una alumna encantada de conèixet.
No importa que te amen o te critiquen, te respeten, te honren o te difamen, que te coronen o te crucifiquen; porque la mayor bendición que hay en la existencia es ser tú mismo.
RAJNEESH CHANDRA / OSHO (filósofo hindú seudomístico, 1931-1990)
he pensat en tu quan ho he llegit... :)
carles..no és per la barba..és q no tens blog..si en tinguessis t'haguessim comentat... 8-)
Minerva, un altre cop.
Maria:
Feia dies que no passava pels blogs amics/gues. Però avui si que hi passo i et dic FELICITATS pel curs que heu acabat. Pots estar ben contenta de tot elque et diuen els teus alumnes
Fins aviat
Manel
Tornant de Londres llegeixo els vostres comentaris i m'emociono encara més!
Teresa, Manel, també esteu al ram del guix i sabeu com pot arribar a ser d'enriquidor i dur això, oi? però veient la reacció dels meus nois penso que val la pena, totalment.
Xavier... Tu ets un dels que va continuar cantant, oi?
Minerva, Mireia, Esther, Alba, Ferran, Jordi... Moltes gràcies per les vostres paraules i per la vostra actitud.
I anònim... que no se qui ets... Se segur que no ets dels "tontos", tot i que sempre he intentat donar guerra a aquestes etiquetes absurdes. Moltes de les respostes més interessants dels examens d'ètica han estat donades per alumnes amb expedient acadèmic no gaire brillant.
Carles: estic convençuda que també t'estimen molt. Però clar, entre les matemàtiques o la música... la veritat és que jo jugo amb aventatge.
I a tots us dic: cada vegada estic més convençuda que l'ensenyament és la meva vocació. I que d'aquests nois aprenc molt més del que ensenyo.
ola Maria!
usentu per escriure't tan tard,però no ho he pogut fer abans.
Només dir-te que ets una exel·lent professora i expliques molt bé. Al teu costat és molt fàcil aprendre i que et quedin les coses ràpidament.Les teves classes m'han semblat molt divertides i m'han passat molt ràpid.
Que tinguis un bon estiu:)
Laura Pelegrí:D
Hola Maria, sóc la Palmira:
Sento escriu-re't tard, però no m'enrecordava del compte, i a més vaig tenir uns problemes amb internet... Ha estat un punt molt amable el fet que ens hagis dedicat una part del teu blog als alumnes de 3r, potser que alguns d'aquest no el mirin i no te'l valorin, però jo si...
Has estat una professora excel·lent (i no és per fer-te la pilota), destacan per la teva amabilitat i gràcia a l'hora de dur a terme les classes, crec que amb la teva ironia alguns hem après més. les dues màteries, ètica i música, han estat plenes d'informació que he assimilat d'una manera molt ràpida i alhora divertida. eren classes diferents però amb un mateix missatge de fons, i amb aquets és amb el que m'he quedat per sobre de tot.
En relació a L'Andrew, està molt bé que continui cantant, independentment del que pensisn els seus companys, és ell mateix i això, la majoria d epersones de la classe, no ho són, però tampoc ho entenen, qui ho sabrà millor que tu, que ens dones ètica???
Espero que passis unes bones vacances, descansa, et fa falta... encara que no et tingui de professsora l'any que ve, crec qu eets excel"lent, continua aixì, PENSO QUE ENCARA QUE PERDÍ UNA PROFESSORA COM TU, EN GUANYO UNA D'AMIGA!!
Laura i Palmira: Moltes gràcies pels vostres comentaris. Tampoc era la meva intenció, a l'hora de penjar aquest post, que em diguessiu que sóc bona profe i tal (de tota manera, s'agraeix molt!) A vosaltres us ha agradat, com a molts altres no els deu haver agradat tant.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada