He rebut aquest text per mail, i el trobo tan encertat que us el poso tal qual.
Hace unos días, en una ciudad de Francia, un cartel, con una joven espectacular, en el escaparate de un gimnasio, decía:
'ESTE VERANO ¿QUIERES SER SIRENA O BALLENA?'
Dicen que una mujer joven-madura, cuyas características físicas no han trascendido, respondió a la pregunta publicitaria en estos términos:
Estimados Sres.:
Las ballenas están siempre rodeadas de amigos (delfines, leones marinos, humanos curiosos). Tienen una vida sexual muy activa, se embarazan y tienen ballenitas de lo más tiernas a las que amamantan. Se lo pasan bomba con los delfines poniéndose moradas de camarones. Juegan y nadan surcando los mares, conociendo lugares tan maravillosos como La Patagonia, el mar de Barens o los arrecifes de Coral de la Polinesia.. Las ballenas cantan muy bien y hasta graban CD's. Son impresionantes y casi no tienen más depredador que los humanos. Son queridas, defendidas y admiradas por casi todo el mundo.
Las sirenas no existen. Y si existieran harían colas en las consultas de los psicoanalistas argentinos porque tendrían un grave problema de personalidad '¿mujer o pescado?' No tienen vida sexual porque matan a los hombres que se acercan a ellas, además por donde?. Así que tampoco tienen hijos. Son bonitas, es verdad, pero solitarias y tristes. Además ¿quien querría acercarse a una chica que huele a pescadería?.
Yo lo tengo claro, quiero ser ballena.
8 comentaris:
Maria,
Tinc alguna idea sobre per on practicar sexe amb una sirena... però m'estimo més les balenes, sí. Si acaben menjant-me -és que potser estic molt bo-, sempre m'hi puc quedar a viure, com algunes llegendes relaten.
Bona resposta, la d'aquesta senyora! Quina publicitat tan irresponsable, amb els problemes d'anorèxia i bulímia que tenim!!! I bon post, ara que tenim la meitat de la població femenina fent "operación biquini"!!!
M'ha agradat molt aquest text. Hi ha coses amb les que no es pot jugar. I la pròpia identitat, la que fuig dels patrons i les modes, n'és una. Sobretot quan ens hi pot anar la vida.
Teresa
Jo admiro a les balenes perquè tenen llibertat i immens poder per decidir el seu nord. Si, jo també voldria ser balena però malhauradament masses vegades em trobo mossegada per un immens tauró que fa massa temps que em persegueix i que quan ell decideix es converteix en un maleït vampir que sempre s’ endur tot el que he anat creant i em fa trontollar tot allò aprés i arrelat. No sóc sirena perquè he criat i per altres evidencies que no fa falta esmentar, però no sé ben bé qui sóc. Potser només un supervivent dins d’un gran naufragi.
Visca la balena feliç!
Hola a tots.
La veritat és que penso que alguna cosa falla, perquè tothom expressa que les noies tan primes no els agraden, però hi ha una pressió brutal per estar prima... suposo que dona més diners a la indústria fer-nos sentir malament amb el nostre cos que ser felices.
Itaca: ets una balena forta i poderosa que està lluitant a contracorrent. I se que arribaràs al nord que et proposis. Perquè ets un tros de persona. Perquè t'ho mereixes.
Maria,
Tant la dona que respon l'anunci, com tu que ens en fas ressò, esteu contribuint a canviar les coses.
És un procés molt lent, però irreversible.
Les dones i alguns homes, comencem a adonar-nos de les estructures devastadores del nostre psiquisme i la nostra autoestimal, i a fer-hi front.
Felicitats, guapíssima!
Jo també voto: sirena per a la ficció, balena per a la realitat. I en tinc una de peluix preciosa!
He de trencar una llança per les sirenes, tan mal considerades d'ençà d'allò d'Odisseu. Hi ha sirenes grassonetes encantadores. Els mariners anomenen sirenes les dones que els agraden, també a les bagasses dels ports en alguns llocs. I això que no existeixin... vol dir que no existeix Beatrice, ni Sherlock Holmes, ni Plaerdemavida?
Publica un comentari a l'entrada