Començaré la setmana santa tocant la passió segons Sant Mateu, de J.S.Bach. Demà diumenge de rams a les 8 del vespre al monestir de Montserrat, i l'entrada serà lliure, o sigui que us puc convidar a tots (oh, benvinguts, passeu, passeu...)
A l'assaig estava xalant. Malgrat el cansament extrem que porto aquests dies, Bach m'ha revifat. Aquesta música és poderosa, realment.
I jo ho assaboreixo molt més. Perquè per a mi és intens en les dues vessants. Com a músic i com a creient.
Com a músic no deixes de meravellar-te de la monumentalitat, de la feinada de J.S. Bach. El color dels instruments: l'oboè, els corns anglesos, l'oboè d'amor, la viola de gamba, les flautes de bec, les flautes travesseres... I tota la corda agombolant.
Dos orquestres i dos cors. I la meravella de la veu dels solistes.
Les àries amb aquestes melodies tan planeres que sembla que hi hagin estat tota la vida, i no que siguin fruit de la feina d'una persona. A vegades escoltant Bach sembla que la música ve de dintre teu, vull dir, de dins cap enfora, no de fora cap a la teva oïda. Sembla que els instruments simplement facin ressonar una cosa que ja vibrava en tu. Com es pot ser tan expressiu sense ser afectat, com es pot parlar tan a fons dels sentiments sense fer grans escarafalls. Els cors monumentals, el contrapunt fent filigranes, i tot quadra, i res és gratuït, però res sobra.
I com a creient. Sentir l'estrip de la cortina del temple, sentir Jesus dient "m'has hagut de trair amb un petó?". Sentir els corals, lamentant-se del dolor de Jesús, demanant perdó, sentir el poble demanant a Barrabàs. I sentir que jo també formo part d'aquest poble que contempla atònit la passió. I passo de la incredulitat a l'agraïment. I se que mai més estaré sola. Que Jesús ve amb mi, mor per mi. I que tenint això res pot fer-me mal
Qualsevol paraula que us digui em sembla pobre. És com intentar explicar el color vermell a algú que no ha vist mai, no se com dir-ho.
Sempre estaré agraïda al Senyor del gran do de la música, i del gran do de poder participar-ne d'una manera activa.
Us he posat dos petits fragments de la passió. Demà, en directe, més.
5 comentaris:
No hi podré venir, disculpa'm.
Només vaig poder estar a la primera part, però va ser genial. Quin goig per a l'esperit!! Moltes felicitats!!!
Estic content d'haver-te pogut saludar per primera vegada!!
Ooohhh!!, per què no hauré llegit aquest post abans!!
Hauria pujat a Montserrat, ohhhh!!!
La coral Wir setzen uns mit tränen nieder em posa la pell de gallina, buf...
La tornareu a tocar?
Felicitats per aquest bloc i pels comentaris tan encertats i profunds que s'hi contenen. Sóc un dels baixos de la coral de la URV que vàrem compartir, sense coneixer-nos, el goig i l'emoció de fer la Passió segons sant Mateu a Montserrat el passat diumenge dia 16. També he penjat un parell de posts al meu blog www.xaviersabate.cat i unes quantes fotos a http://picasaweb.google.es/xsabateibarz/ConcertDeLaPassiSegonsSantMateuDeBach
Espero que no sigui la darrera col.laboració ¡¡
Salutacions cordials
Xavier Sabaté
Ramon i Meritxell, és una llàstima que us ho perdéssiu, va ser una passada.
Meritxell, segurament la tornarem a fer l'any que ve, a Tarragona.
Sergi, em va encantar poder saludar-te personalment després de tant temps de seguir el teu blog!
Xavier: Espero jo també, que no sigui la darrera col·laboració. Sou un cor molt bo!
Publica un comentari a l'entrada