Ningú més diu res de la manifestació de Madrid de l'altre dia? He estat fent una repassada ràpida per la blogosfera cristiana i només he vist el comentari del Jordi.
Hi ha algú que s'animi a organitzar una contra-manifestació de cristians normals? Per exemple,de cristians que no ens molesta que dues persones del mateix sexe s'estimin, de cristians que no volem de cap manera imposar la nostra manera de fer als altres, de matrimonis cristians, famílies que tenim només dos o tres fills, de Cristians que votem a partits polítics molt diversos, de Cristians que se'ns cau la cara de vergonya amb la Cope, de Cristians que volem que l'església s'auto-financïi, de Cristians que no ens molesta que eduquin als nostres fills en la ciutadania...
Seria una manifestació molt nodrida, molt multicolor. Amb moltes famílies tradicionals, i també famílies reconstruïdes, i mares fadrines, i amb gais i lesbianes cristians, que n'hi ha, i molts... Com diu el Jordi en el seu post, ara està descobrint molta gent cristiana.
La contra-manifestació que proposo no té perquè parlar del celibat dels capellans o de l'exclusió de la dona a l'església, (una vaga de dones a les parròquies, una altra proposta que faig) Són temes que ens preocupen també a una gran part dels cristians, Però suposo que no podem tocar tants temes.
La manifestació no anava d'això, sinó d'intentar atacar un govern perquè es suposa que ataca a la família (a mi que em perdonin, però són els que més han ajudat a les famílies amb lleis socials, el que passa és que la seva visió de família és molt més ample)
El que m'esgarrifa de la manifestació del passat diumenge és aquesta visió monolítica de la família i dels cristians, i la simplicitat dels periodistes que no reflecteixen la pluralitat de l'església.
Vull agrair al meu bisbe que no hi anés.
Diguem alguna cosa. Tots! Perquè si no, potser estem col·laborant amb el nostre silenci.
pd. Un cop publicat el blog visito aquest article d'Eclesalia. Penso que ho expliquen molt millor que jo.
6 comentaris:
Jo, tot i que em vaig despenjar ja fa anys de la parro, m'hi apuntaria.
No crec que sigui església contra "laicistes", sinó centre contra perifèria.
Dit en plata: la Espanyia canyí contra l'evolució del món i de l'espècie.
(Hi ha gent que això de la complexitat ho du fatal.)
Maria: pateixes una confusiò, a l'Església jeràrquica no li fa rès que dos homes o dues dones s'estimin, ja existeixen els convents de clausura per fer convivència espiritual. L'Església és refereix a les pràctiques de sexe. Estic en desacord amb tu, però si vols atacar a l'Església no empris afirmacions falses. Estimar no es sinonim de sexe, es molt mes ample.....
Després d'haver publicat el blog he vist que més gent a la blogsfera se n'havia fet ressò de la manifestació. Demano disculpes per la meva inexactitud.
Lu: no se què te a veure la mani amb les "lluites territorials", però si que és cert que hi ha una confrontació entre una manera de veure l'església uniformement i una altra de veure-la polièdricament.
Silveri: miro d'expressar-me millor. Hi ha una gran part de cristians (no tots, ho se) que no ens molesta que gent del mateix sexe tinguin relacions sexuals, tinguin un projecte d'estimació, respecte i vida en comú, i a això li'n diguin família.
I en quant a que jo vull atacar l'Església, ara ets tu que pateixes una confusió. No es tracta d'atacar l'església, simplement demano que l'església a la qual pertanyo no ataqui els que són diferents.
Almenys, no en el meu nom.
Jo m'hi apunto!
ja diràs hora, dia i lloc, Maria ;)
Quan veurem una manifestació de cristians (amb la seva representació jerarquica visible) en una altra mena de manifestacions? mmm... Maria, certament cal pensar alguna mena d'acció. Parlar-ne aquí ja n'és una però podriem ser més creatius (tot i que ara no se m'acut res)
att
maria,
m'hi apunto. Ara, a mi no m'està malament que hi hagi una església profundament a la romana que conservi les essències ràncio-medievals. La trobo pintoresca, fins i tot graciosa, teatral, afectadament hipòcrita, molt còmica... i no tinguis por, els cristians normals, que tot i esforçar-nos tenim dificultats per pixar beneït, anirem fent a la nostra manera. I que Déu, més que la seva jerarquia a la terra, em perdoni.
Publica un comentari a l'entrada