Mirar envant i enrera

Avui és el meu aniversari, faig trenta-vuit anys. Els que no hi heu arribat, pensareu que "Deu n'hi do", i els que ja els heu passat pensareu que estic encara a la flor de la vida... A mi em comença a semblar una xifra respectable.
Cada any tinc dos moments de balanç, en un miro enrera, en l'altre miro envant.
Miro enrera en el dia del meu aniversari. Solc comparar com estava fa un any, o fa dos, a com estic ara. Intento mirar la situació global, i sobretot, mirar en quina direcció vaig, més que en quin moment estàtic em trobo.
El moment en el que miro envant, no se perquè, és quan guardo les figures del pessebre. Em sol entrar un moment de nostàlgia i solc preguntar-me què serà de mi quan torni a treure de la capsa les figures que guardo, em pregunto (sóc així de tràgica) si encara tindré tots els que estimo a prop, i si encararé la vida amb un somriure.
Aquest està sent un aniversari emotiu. Vull agrair els que m'heu enviat missatges d'ànim, gràcies Daniel, gràcies Vladi, gràcies Lu, gràcies Lulu, i gràcies els que m'heu trucat, i els que ho fareu- ho se- durant la tarda.
A veure si puc explicar com estic. Sóc feliç. Molt feliç. Visc com vull viure, amb qui vull viure, i casi casi del que vull viure. No desitjo estar amb ningú altre ni en cap altre lloc, i suposo que això és la definició de felicitat més acurada que puc fer.
I fa uns dies he tingut una tristesa fonda, molt fonda. Però se que no destorba la felicitat que tinc. Que puc ser feliç malgrat estar trista, i no dic cap tonteria. No vull negar la tristesa, però tampoc m'hi vull recrear, i se, amb el cap clar i la maduresa que em donen els anys (ui) que la tristesa sedimentarà. La portaré sempre a sobre, però hi aniré posant més moments de serenor, d'alegria, d'amistat, de música, d'amor.
I mirant envant, desitjo per aquest any, aquesta nova xifra que ara enceto, poder continuar com ara, amb relacions tan enriquidores, amb amics i amigues tan de debò, amb la família que m'acull, amb la feina que m'enriqueix tant.
Si, me'n sortiré, ho se, i dono gràcies per tot el que m'ha estat concedit: per les alegries, que han estat tantes, pels reptes, pel dolor, per tot. Per les consonàncies i dissonàncies que conformen la música de la meva vida.