1- Només avui miraré de viure exclusivament aquest dia, sense resoldre el problema de la meva vida, tot de cop.
2- Només avui posaré tota l'atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment, no criticaré ningú i no voldré millorar o disciplinar ningú, només a mi mateix.
3- Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó també en aquest.
4- Només avui m'adaptaré a les circumstàncies, i no voldré que les circumstàncies s'adaptin a tots els meus desigs.
5- Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura, recordant que, així
com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així també la bona lectura és necessària per a la vida de l'ànima.
6- Només avui faré una acció bona, i no ho diré a ningú.
7- Només avui faré una cosa que no m'agradi fer, i si em sentia ofès en els meus sentiments, miraré que ningú no se n'adoni.
8- Només avui em faré un programa detallat; potser no el compliré tot, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.
9- Només avui creuré fermament (encara que les circumstàncies em demostrin el contrari) que la bona providència de Déu s'ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més.
10- Només avui no tindré por, sobretot no tindré por de fruir d'allò que és més bonic i de creure en la bondat.
Puc fer el bé durant 12 hores... M'esparveraria pensar que havia de fer-ho durant tota la meva vida.
Joan XXIII, el Papa bo.
5 comentaris:
Realment, si m'hagués de quedar amb una de les accions o passivitats que presentava en Joan XXIII, no sabria quina escollir. Són totes bastant genials!. Només algú amb una vida espiritual activa podria arribar a escriure això. Crec que, de cara a la pietat i devoció dels cristians (i no cristians) aquesta breu pregària ha tingut més pes que moltes pàgines de magisteri eclesiàstic. Cal recuperar la dimensió espiritual de la teologia (o ho faran "d'altres").
Només avui agrairé la tecnologia que fa possible tota aquesta comunicació entre nosaltres, que som tots i un.
Gràcies, Maria
Et felicito Maria pel post.
Els qui som de temperament agitat i impetuós agraïm aquesta crida a la serenitat que a mi em recorda el tarannà de ses illes.
I també felicito a l'Eloi pel seu comentari. A tos plegats ens fa falta més vida interior i menys pontificació exterior.
Eloi: totalment d'acord amb tu.
Lu: moltes gràcies, a tu també.
Jordi: El post no és pas mèrit meu.
I per cert, jo també sóc de temperament agitat i impetuós, que dius tu... una vegada un amic em va dir "menys mal que ets de l'illa de la calma!"
Hola Maria,
L'Eloi te raó, en són de planers i pràctics,(no cal la llicenciatura de teologia) és portar amb serenitat el viure de cada dia, toqui el que toqui, vaja que jo estiro d'ells moltes vegades...
Gràcies pel bloc.
Marga
Publica un comentari a l'entrada