Al final recordarem, no les paraules dels nostres enemics, sinó el silenci dels nostres amics
Martin Luther King
Senyor, dóna'm força per no callar. Per no restar en silenci quan algú em necessita. Per ser prou atenta a les necessitats dels altres
Senyor, dóna'm força per perdonar aquells que van callar quan tant els necessitava. Perquè necessito ja perdonar el seu silenci. Perquè fins que no aconsegueixi perdonar de cor continuaré patint.
Senyor, gràcies pels que no van callar.
6 comentaris:
ESTAR ATENTA... aquest és el secret! Para-hi la orella del cor que diu st. Benet...
Una abraçada i fins aviat! Dius que vens a la trobada, oi? ;)
Salutacions. Si necessites alguna idea de tipus apocaliptic per la teva música, podries trobarla en les meves págines. Bona tardor i així sigui.
maria,
potser perquè em faig amb gent que sol parlar molt i molt bé, no dono gaire importància a les paraules. Quan les he necessitat mai m'han faltat, però a l'hora de la veritat, sort d'un fanal de la plaça Santa Anna i de Nostre Senyor, que de tant en tant fa coses estranyes perquè m'adoni que no estic tan sol com em penso estar.
La cita m'ha agradat.
Zoila: ens hi veurem!
Silveri: ja he visitat els teus blogs.
Vladimir: Realment veig que no estic sola. Beneïts els dols que ens mostren els veritables amics!
Beneïts els dols...
Doncs sí, estranyament sí.
I estic amb en Vladi que més que paraules, una presència, un braç per l'espatlla, una acció concreta, un oferiment, un acompanyar-te...
no sé si sentir-me afalagada o morta de por, la veritat és que em sembla , penso que hom podria fer més.
El mont ja és prou difícil i desevedor com per complicar-nos més la vida. Maria, per molt dolorós que sigui el passat , s'ha de mirar endavant, sinó acavaràs ensopegant.
Publica un comentari a l'entrada