En un blog he trobat una carta d'un musulmà a un amic capellà assassinat a Irak.
És corprenedora. Però no crec que en parlin els telenotícies, perquè no crea mal rotllo, fa pensar que és possible entendre'ns, estimar-nos i respectar-nos.
Ven més premsa una visió de la fe com quelcom que incita a la incomprensió, l'odi o la intransigència. Els únics musulmans que surten al diari són els terroristes islàmics. Els únics catòlics que surten a la premsa són els d'una manera de pensar molt concreta, que ni de molt és comú a tots els catòlics. I quan més de dretes o més esperpèntics siguin els capellans, millor. I quan més estrambòtics siguin els imans, millor.
I alguna cosa hem de fer, no? ni que sigui donar testimoni. Que el que ens uneix, a cristians i musulmans és molt més del que ens separa.
Llegiu la carta aquí
1 comentari:
Hola Maria,
és bonic i conmovedor això que escriu aquest musulmà sobre el seu amic catòlic. Quina raó tens (com tb dic en el meu l'últim post) al lamentar l'ús dels mitjans de comunicació de la informació. Amb les mateixes eines es podrien fer les coses d'una altra manera. Perquè no es fa? Per interessos. Lorenzo Milà, Ramón Pellicer o qualsevol altre presentador no és que no en sàpiguen més, segur que són excelents profesionals. El que passa és que hi ha uns criteris des de dalt que han de complir. Sort que tenim els blogs per il·luminar una mica el panorama. Encantat de conèixer-te.
Publica un comentari a l'entrada