Dissabte passat van venir a sopar a casa una colla d'amics. Vam estar parlant fins a les tantes, una mica de tot, va ser molt agradable, molt fluid, em vaig sentir molt bé.
Varem fer una coneixença: L'Adelaida, parella del Leo, a qui feia massa temps que no vèiem. Realment és cert que la gent maca acaba trobant gent maca.
Durant la llarga xerrada l'Adelaida va dir una frase molt interessant.
Parlàvem dels metrosexuals, i la Marga va comentar que es troba homes fent cua per depilar-se. L'Adelaida digué que tota la vida hem estat lluitant per la igualtat de sexes, i ara sembla que l'aconseguim, però al revés, o sigui, al capdavall, acaben els homes fent les mateixes xorrades que les dones: depilant-se, posant-se crema, matant-se al gimnàs, obsessionats pel físic...
I si, és cert. Potser ens estem passant una mica de la ratlla. De tota manera, penso que està bé que ells es cuidin. M'agraden els homes que s'afaiten, que van ben vestits ( i que consti que no em refereixo a americana i corbata) i que cuiden el seu cos.
I si, com dona moltes vegades m'he vist pressionada per una imatge que vull aconseguir.
Podríem trobar un punt mig? podríem intentar ser macos sense ser buits?
A totes les dones que em llegeixen, els proposo que comptin els diners que s'han gastat per estar més guapes: depilacions, perruqueries, cosmètics(Aquí hi ha totes les games: escuma de cabell a 4 €, crema de contorn d'ulls a 50, anticelul·lítics, re-afirmants... a més de les pintures: llapis d'ulls, de llavis, maquillatges, correctors d'ulleres, colorets, sombres d'ulls...), gimnàs, roba, menjars lights, dietistes, perfums...
I segur que encara hi ha més. Tractaments com neteges facials, LPG, drenatges, manicures i/o pedicures, exfoliacions...
Quants diners ens hem gastat en arribar a una fita que mai aconseguirem? I no només diners, sino també moltíssimes renúncies: des de la pasta de l'esmorzar que evitem fins a matinades criminals per fer esport abans de la feina. No s'està convertint la bellesa en una bogeria consumista? Realment ens creiem que la bellesa està a l'interior?
I dic només el més normal. Moltes de les coses que he dit abans les he fet jo o amigues meves (i la veritat, tampoc és que sigui una d'aquelles dones que fan girar a la gent pel carrer) No m'he ficat en coses més específiques, com el botox, els peelings químics o la cirurgia.
Sabeu, casi em consola que els homes emprenguin també aquest camí de tortura. Potser així algun dia tots plegats ens n'adonarem que no n'hi ha per tant.
3 comentaris:
realment si ho penso fredament em sap greu en l'infern que estan entran els nostres fills. L'anorèxia i bulimia i totes aquestes enfermetats psicol.lògiques modernes mica en mica afecten també al gènere masculí.També en fa molta ràbia veure aquelles models famèliques convertides en cossos andrògins. No has pensart mai que la majoria de disenyadors son gais? no els agrada el cos femení per això intentan transformar-nos en lo que no som. I què m'endius de la tia que està super-seca i es posa aquelles pilotes de handball com a pits?! Dieu-me que estic gelosa. Potser si.
Es fotut però haig de reconeixa que s'acosta l'estiu i és més difícil d'amagar els "michelins" i tornarem a fer bons proposits per treurens els kilets agafats aquest hivern. Som un fàstic!! hem caigut a la trampa i no en savem sortir....snif
Hola:
La bellesa es un tema de dones, i aixó del home metrosexual es un invent del marketing per treure diners de a sota les pedres.
Lulu: i el més al·lucinant és saber que als homes tampoc els agraden tan "seques". Millor no fer-nos-hi mala sang i disfrutar del nostre cos. Més val ser "sexy" que estar prima.
Garmir: potser si que és cert que les dones el tenim més interioritzat, per una qüestió de pressió social, però cada vegada veig més homes preocupats pel seu aspecte físic.
Publica un comentari a l'entrada