Males notícies: hi ha moments en que l'equidistància no és possible,la neutralitat molt sovint no existeix.
La gent que es sent incòmoda pronunciant-se reivindica una pretesa zona grisa. Doncs no. La majoria de vegades no existeix.
I si algú que jo estimo actua malament i jo no ho aprovo, però li faig costat, perquè tanmateix la seva actuació no m'afecta directament, estic siguent còmplice de la seva mesquinesa. I a més, m'exposo a ser-ne víctima, alguna altra vegada.
Ja m'agradaria, que hi hagués una zona entre el si i el no, però això només funciona en els referèndums, on pots votar en blanc o abstenir-te, si no et sents capaç de decidir.
Però en la vida no es pot votar en blanc. No existeix, aquesta papereta, i ens hem de mullar. I evitar el "no" vol dir fer "si". I viceversa.
És dur, però és així.
4 comentaris:
Maria,
sento no compartir el que dius, la neutralitat no vol dir estar callat, vol dir no ser partidari ni d'un costat ni de l'altre que no vol dir ser complice o callar quan veus que algú s'equivoca...
Perque el que vol ser neutre és perque vol estar aprop dels dos, per compartir allò que els agrada i ser crític amb els errors...
Com a bon polític has de saber nedar entre dos aigues, però en tot cas sempre has d'acabar escollin un dels bandos.Tu no ets neutral, no penses igual que els de la
dreta per tan esteu enfrentats encara que només sigui ideològicament.
El que si que crec es que ala vida cotidiana intentem que hi hagin coses grises però tart o d'hora acaben petant sobre tot si només afluixa sempre el mateix .Jo personalment, abans dérribar a una situació limit prefereixo posar terra de per mig. Digueu-me cobarde si voleu!
Maria crec que ja no hi caven més gotes en el teu vas. I això que més que un vas semblava unapeixera de lo gros que es.
El problema és quan no sabies que hi havia costats, i te n'assabentes tan abruptament.
Tampoc no vull anar publicant al bloc el "toma-daca", no és el lloc, si voleu en parlem.
De tota manera, insisteixo en la perillositat de la neutralitat, que no deixa d'afavorir els forts.
La guerra civil es va perdre gràcies a la pretesa neutralitat de països propers. Per exemple.
Sento seguir discrepant...
la no existencia de la neutralitat vol dir que el món esta fet de dicotomies, de sis i de nos, de dretes i d'esqueres i que tot ho mirem com a dos blocs enfrontats.
Jo penso que la existència de la neutralitat vol dir que el món és poliedric, que hi ha si, no, potser, ... o extrema dreta, dreta, centre centre-esquerra, extrema esquerra...és a dir hi ha diversitat i pluralitat més enllà de dos bandols, que puc estar a voltes d'acord amb un, amb un altre, amb els "dos" o amb cap d'ells i que això no em fa millor ni pitjor.
El que confonem amb aquest concepte de neutralitat és el terme de passivitat, és a dir quan un "neutral" és passiu i per tant no actua segons la seva consciència, però si un és neutral i no es passiu, expresa la seva opinió, avisa, mira de fer corregir un dels bandols... això és dolent?
La neutralitat no vol dir el silenci, ni la submissió a un bandol!
La veritat és que en aquest joc de termes que estem parlant n'hi ha dos que no m'agraden un el neutral passiu, l'altre el bandol que vol que el neutral actiu es posi de la seva banda que actuen amb consciència...
lu-lu, la meva visió de la neutralita a la que parlem no té res a veure a que dedico el meu temps ja que és una forma de veure la vida, un puntal de la meva forma de ser...més enllà de si se o no ser nedar com a polític...
Publica un comentari a l'entrada