Presentacions i actes literaris

 Us faig saber les properes presentacions i actes literaris, a veure si a algú l'interessa. 

Dia 3 de desembre, a Girona. Presentació de Matilde E.

Presentarem Matilde E. a la llibreria Les Voltes, amb Xènia Sancho. Dimarts 3 de desembre a les 19

Dia 13 de desembre, a Mataró. (Buc de Llibres) Signatura.

Jugaré a casa, i molt ben acompanyada! 

A Buc de Llibres, signarem uns quants autors de Mataró les nostres novel·les. I ens podrem entretenir a xerrar una mica, animeu-vos a venir!

Dia 19 de desembre, a l'Hospitalet, Club de lectura de Matilde E. 

A la biblioteca Tecla Sala, conduït per Helena Bonals, club de lectura. A les 18 hores 

Dia 21 de desembre, a Vilafranca de Bonay(Mallorca) Club de lectura de Matilde E. 

A les 12 hores. Organitzat per l'Obra Cultural Balear i la Biblioteca de Vilafranca. Obert a tothom!

Dia 21 de desembre, Musicatura. 

Al centre Cap Vermell, de Cala Rajada (Mallorca) 

Amb el Francesc Blanco, esplèndid Pianista, us oferirem un espectacle en el que relacionarem música i literatura. Amb textos de Rusiñol, Jaume Cabré, Maria-Mercè Marsal i jo mateixa, i música de Matilde Escalas, Chopin, Beethoven, Bach, Satie i d'altres. 

Serà un espectacle molt original, estic segura que us pot agradar. Les entrades les podeu adquirir aquí 

Dia 13 de gener, Club de lectura

A la biblioteca de Sineu, (Mallorca); club de lectura de Matilde E.   

Dia 14 de gener, taula Rodona Dona-Art

A Badalona, a l'espai Betúlia, (C. Enric Borràs 43) a les 18 hores  

Conduïda per Manel Trenchs, parlarem amb Tània Juste, Blanca Bravo i Sònia Lleonart, sobre el paper de les dones en l'art. 

Dia 23 de gener, al Col·legi d'enginyers de Barcelona, Club de lectura d'Estimada Mirta,

A les 18,30

Dia 25 de gener, presentació Matilde E. a Ona (Pau Claris) a les 18 hores

Tenia moltes ganes de fer alguna cosa a Ona, que és el que jo diria que el que han de ser les llibreries. 

Serà un acte una mica íntim. Us explicaré per què i com vaig escriure Matilde E. 

Matilde E.

 El proper dijous, dia 5 de setembre, tindreu a les llibreries la meva quarta novel·la, Matilde E., guanyadora del Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma 2023.

Aquesta és la portada. La trobo preciosa!

M'és força difícil explicar què sento: una barreja d'orgull, nervis, vertigen i satisfacció.

Publicar un llibre no és com tenir un fill, en absolut, però sí que és un sentiment difús que has "parit" alguna cosa, i que ara ho ofereixes al món, sense saber quina serà la seva rebuda.

És una història real de la qual vaig tenir diferents pinzellades fins que vaig veure que es mereixia una novel·la: una noia mallorquina que, a finals del segle XIX se'n va a Barcelona a estudiar amb el millor professor: Pedrell. I que allà coneix tothom qui és important, i sembla ser que es fa amant de Santiago Rusiñol i conviuen deu anys, abans que ell torni amb la seva esposa i ella es retiri a Mallorca a viure la resta dels seus dies. 

Per què una dona que ha conegut tot l'esplendor del Modernisme barceloní, l'efervescència del Quatre Gats, la vida bohèmia de Montmartre, com és que algú que s'ha relacionat amb tothom qui és algú en el món de l'art (pintors, escriptors, músics, escultors...) es retira  de sobte i deixa la vida pública? 

Aquestes preguntes m'han empès a escriure aquesta novel·la, la quarta que publico. 

M'he enamorat dels meus personatges (com no!) He plorat, he rigut, m'he enrabiat... he investigat des dels efectes secundaris de la morfina fins a l'arribada dels vehicles de motor a Mallorca, des de la biografia de Ramon Casas fins a les lleis de la segona república.

Escriure aquesta novel·la ha estat un repte enorme, i ara em sento estabornida i feliç, com després d'un part llarg. 

Aquí la teniu, doncs: Matilde E. editada per la Campana. Vull esmentar també l'Institut d'Estudis Baleàrics, que em va concedir una beca que em va permetre concentrar-me en l'escriptura.

Les presentacions: 

Per ara en tenim quatre, de programades: 

Setembre:

Dissabte 7 a les 18 hores a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró

Divendres 13 a les 19 hores a la Casa del Libro (Rambla de Catalunya) de Barcelona

Octubre: 

Dissabte 5 a Palma. Lloc per concretar, us diré coses. 

Diumenge 6 a Campos, a la seu de l'Obra Cultural Balear, a les 19 hores.

A més, participaré a la setmana del llibre de Palma, dia 15 de setembre, i a la de Barcelona, dia 29 de setembre. 

Em fareu molt feliç si veniu i em feu signar-vos el llibre!

No anem bé.

Fa anys vaig anar al forn de Sa Ràpita, a Sa Ràpita (Mallorca) i em vaig asseure a una taula. Va venir a atendre'm una al·lota que tot d'una vaig identificar com d'Argentina.

Li vaig demanar un suc de taronja, i em va dir "no entiendo esto, no sé que es".

Jo tinc tendència a intentar facilitar la vida a la gent que treballa cara al públic, i a més em fan molt de respecte els que han hagut d'emigrar tan enfora per guanyar-se les garrofes. Així que, sempre somrient, li vaig dir "Te lo digo en castellano, para que lo puedas aprender: suc de taronja es zumo de naranja". 

Ella me'l va servir molt de morros. Bé, tothom pot tenir un mal dia, i jo estava de vacances. 

El lloc aquest és molt gran, té molta gent treballant i a més té l'exclusiva, a Sa Ràpita no hi ha cap altre forn. Altres cambrers m'han atès amb molta més amabilitat i sense remugar si els parlo en català. O sigui que hi he continuat anant. 

Al cap d'uns anys em va tornar a tocar aquesta al·lota. Li volia fer una comanda grossa, tornava a Barcelona i volia dur ensaïmades i cremadillos per a força amics. Però no va poder ser: em va dir que no m'entenia, i em va dir, literalment, que m'exigia que li parlés en castellà. Vaig girar cua decidir anar a una altra banda. 

Me'n vaig anar a ca'n Pomar, que està a Campos, fan les ensaïmades boníssimes, i m'entenen. Quan dic que m'entenen, em refereixo a que em va atendre una al·lota musulmana que em va xerrar en un català perfecte. Va ser una comanda de més de 150 €, o sigui que me les van dur a ca nostra i no em vaig haver de desplaçar 10 km, tot i que ho hauria fet gustosa. 

Bé, han passat  els anys, i ahir aquesta cambrera, que fa anys, molts, que fa feina a un forn, es va negar a entendre "Les tres ensaïmades, embolicades juntes". I va dir, d'una manera molt despectiva, "Si hablas así no te entiendo", i va girar cua i va partir.

En demanar el full de reclamacions va sortir l'amo. 

L'amo del local, una persona mallorquina, va tenir una conversa llarga en la que no va voler entendre el gran problema que tenia amb la mala educació de la persona en qüestió. Van sortir uns quants tòpics, com el  dret del treballador (mai se li ha negat el dret a parlar en castellà, simplement se li ha demanat que nosaltres poguem parlar en català) el fet que "no costa res" parlar en castellà, etc. fins arribar al clàssic: "Què posa el teu DNI?"

Bé, un cop exposat els fets, deixau-me fer un parell de preguntes: 

1. De veres que una persona que fa anys que treballa a un forn no entén "Les tres ensaïmades van juntes"? De veres? O és que no vol entendre-ho? 

Jo diria que s'ha de tenir una militància molt forta. Una gran voluntat a no voler-se integrar, a no voler entendre l'idioma del lloc que t'acull. 

2. En alemany, rus o anglès, hauria fet un petit esforç per entendre-ho? O també hauria dit "Si me hablas así no te entiendo", i hauria deixat el client amb la boca oberta, girant cua i marxant indignada? 

Pareix que això de que "el client sempre té raó", no s'aplica a la gent mallorquina. Que a Mallorca, els mallorquins ens hem d'adaptar als que venen, sense demanar respecte per la nostra cultura. 

I que a Mallorca ho tenim assumit, i d'aquí ve el punt tres: 

3. Hauria mantengut aquesta actitud si tots els clients mallorquins ens adrecéssim sempre en mallorquí, si volguéssim ser atesos en la nostra llengua? 

Ho dic pel que veig. També per les respostes de gent mallorquina que em diu que no em costa res parlar castellà. Clar que no em costa res. I a ella, li costa gaire, entendre'm? A més, si no xerr en mallorquí a Mallorca, on el puc xerrar? Per què no puc ser atesa en la meva llengua a ca meva? 

Entenc que si fa una setmana que has arribat et costi, i faré el que sigui per facilitar-t'ho, però no és normal que al cap d'uns anys continuïs exigint a la gent d'aquí que no parli en la seva llengua. Jo mai he demanat que em parlin en català. Només demano poder parlar-lo jo. És tan difícil? És tan diferent? Per què els ofèn? Si han fet l'esforç enorme d'emigrar, no poden fer-ne un de petit per entendre'ns?

4. L'actitud d'aquesta cambrera mal educada, s'hauria mantingut durant tants anys si no fos recolzada per l'amo del local? O sigui, si sabés que ha de intentar entendre els mallorquins, i que de cap manera els pot menysprear, aquesta persona hauria tengut l'actitud que té? 

Segurament el gran problema és aquest, no?

No vull allargar-me massa, però deixeu-me acabar amb una idea: la propera vegada que ens surtin amb el clàssic "Què posa al teu DNI", els podeu contestar "I què diu la constitució Espanyola?". 

Perquè tenc entès (corregiu-me si m'equivoc) que la constitució empara el dret a usar la nostra llengua a ca nostra, i ningú ens ha d'obligar a parlar castellà, a Mallorca, per a ser atesos. Tenim el deure d'entendre el castellà, i tant, però també tenim l'irrenunciable dret a expressar-nos en català, i aquest últim no el tenen gaire clar, segons on. 

Jo tenc poca força: un vot cada tants anys, i sobretot, un amor infinit per la llengua dolça dels meus padrins. I els dec a ells respecte pel seu llegat, i no pens renunciar al que sóc i al que he rebut d'ells. 

I per això aniré a altres bandes a consumir. Al Forn de Sa Ràpita, si no canvien molt les coses, no hi tornaré a anar. 

És poca cosa, però és el que puc fer. 

Ja no puc córrer

 Avui fa un any que vaig sortir a córrer per darrera vegada. Les molèsties que feia temps patia van anar fent-se grosses, van esclatar, i us podria dir el punt exacte del passeig marítim on el meu cos em va dir PROU.

Em vaig aturar, enrabiada. No volia acceptar-ho, però no podia seguir. De cap manera. Vaig caminar una estona, vaig tornar-ho a intentar, però el dolor va tornar, com una agulla roent. Vaig arribar a casa caminant coixa, i molt enrabiada.

Vaig deixar passar setmanes. Ho tornava a intentar i em frustrava. Visites al metge de capçalera, al traumatòleg, al reumatòleg, i a poc a poc, l'acceptació de que no. Que ja no. 

Des d'aquell dia estic passant un dol, i em costa molt. Anar a córrer era el meu punt d'higiene mental, un moment zen en que l'energia es concentrava en una activitat que em desestressava, una manera excel·lent de començar el dia, de passejar per la muntanya, de conèixer llocs nous. Ja us n'havia parlat, de com m'agradava i del que sentia, en aquest post.

No em recomaneu exercicis alternatius, no em digueu que paciència o que canviï de calçat, o genolleres, colzeres, plantilles o roba, o que provi per muntanya, per pista, per sorra o per asfalt.

Tinc un problema físic que empitjorarà si torno a córrer. I punt. 

I costa, costa molt acceptar que el meu cos va a pitjor, costa acceptar que ja no, i quan pel carrer veig gent corrent em fan un enveja que no us sé explicar. 

Però bé, és el que hi ha. A tots ens arriba un moment, una edat, que hem d'acceptar la decadència de la carn. A mi m'ha tocat ara i d'aquesta manera, i ho he d'acceptar. 

Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga.

He guanyat, per unanimitat del jurat, el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la en català. 

Em costa d'explicar-vos com de feliç sóc. Encara estic paint-ho tot, i de mentre, us deixo el text que tenia previst llegir en el lliurament. 

Quan vaig arribar al teatre, em van dir que tenia només un minut, i vaig haver de condensar-ho molt. Us deixo el vídeo, a continuació del text. 

A finals de la dècada dels quaranta i principis dels cinquanta del segle passat, hi havia una padrineta, a Campos, que pentinava la néta per anar a escola. Li feia trunyelles ben estretes, la mirava pel mirall una mica corcat, i li deia, ben orgullosa: 

-Tu has d'aprendre molta de lletra. 

Aquella dona, una humil pagesa analfabeta, va viure sempre amb aquella pena: no havia pogut aprendre a llegir ni a escriure. Però la seva neta sí que ho faria. De part seva. 

Hi he pensat molt, en aquella padrina, i en la nina, que per ventura no sabia lo important que era per a la seva padrina que la seva neta sabés escriure. Aquella aquella nina és mumare. 

Molts anys abans, na Matilde Escalas, la protagonista de la meva quarta novel·la, va tenir una educació exquisida, va ser una dona cosmopolita, cultíssima, que visqué l'efervescència del modernisme i dels anys d'or de Montmatre. Va influir en grans artistes, va aconsellar a músics com Granados i Albéniz, va ser musa de Rusiñol, surt a quadres avui exposats a museus d'arreu del món. Després, però, va desaparèixer de la vida pública, es va retirar a Mallorca i va acabar els seus dies com a professoria de piano.

Què tenen a veure aquestes dues dones? Na Magdalena Gomila, la meva repedrina analfabeta i Matilde Escalas, protagonista de la novel·la guanyadora del premi ciutat de Palma, són dues dones que no van poder desenvolupar tot el seu potencial. 

I de part seva, les dones de la nostra generació hem de dir, molt. Hem de parlar, no hem de callar. De part de les dones silenciades.

Vull agrair a l'ajuntament de Palma que hagi convocat aquest premi Ciutat de Palma Llorenç de Villalonga en català, en l'única llengua que parlava la meva repadrina, que és la llengua d'aquí, el català. Vull agrair al jurat que hagi triat, entre totes, aquesta història, i vull agrair-vos que el premi l'hagi rebut per unanimitat.

Vull agrair a l'Institut d'Estudis Baleàrics el seu recolzament.

Vull agrair a na Tereta i en Roman la seva generositat. Ells, que són nebots-nets de Matilde, foren els primers que em van parlar d'ella, i molt generosament em van donar carta blanca per a escriure. 

Vull fer allò de saludar als meus pares, que no han pogut venir i ho estan mirant per streaming. Papà, Mamà, gràcies per haver-me donat aquestes arrels tan fondes que m'han fet créixer aquestes ales immenses amb les que ara recull aquest premi. 

Vull agrair a en Jordi, presència constant i amorosa, que m'ha recolzat i ha fet que aquest premi sigui realitat. 

Moltes gràcies. 

Taller d'escriptura creativa

Per què fer un taller d'escriptura creativa, si ja sé escriure? 

El Xisco Nadal, d'IB3 ràdio, em pregunta si és possible ensenyar escriptura creativa. 

Em deixa pensant una estona llarga (gràcies!) 

La veritat és que normalment, la gent que s'apunta a un taller d'escriptura creativa és gent que ja escriu bé, amb inquietuds, gent a qui li agrada intentar "fer-ho millor", buscar maneres de que el missatge arribi, que sigui entenedor, amb matisos, sense paraules supèrflues ni rebuscades.

Quina és, doncs, la raó per la que hauríeu de fer un taller d'escriptura creativa?

Els que escrivim tenim com un virus que no tothom entén: ens agrada expressar-nos i cercar la millor manera d'arribar. No ens conformem amb la primera versió d'un text, i ens pot llevar la son no trobar un adjectiu que vulgui dir just el que estem pensant, i no cap altra cosa. Per això és reconfortant trobar algú que com nosaltres també és capaç de passar hores donant-hi voltes. Just per això ja val la pena apuntar-te a un taller d'escriptura creativa. 

A part, hi ha un munt de coses que ja sabem, però no sabem que les sabem (perdoneu l'embarussament) En un taller d'aquests (si es fa ben fet!) aprenem conscientment tècniques que segurament ja fèiem servir, sense adonar-nos-en (el ritme del text, com fer una descripció, o un bon diàleg, o preparar un final, o...) Quan aquesta tècnica la fem d'una manera conscient, la dominem i la dosifiquem molt millor, i els nostres textos milloren de manera exponencial.

Hi ha altres raons: tenir una meta, un objectiu per a escriure, haver de lliurar un text tal dia, ens obliga a reservar-nos un espai, un moment, per a cultivar l'escriptura. Massa sovint les coses urgents no deixen temps per a les importants. Apuntar-te a un taller d'escriptura és saber que et reservaràs una estona per a tu, per a la teva creativitat. 

I una altra raó, i no és, ni de molt, la menys important, és que el camí d'escriure, tan solitari, és molt més gratificant si es fa acompanyat: sigui d'altres talleristes que també busquen el camí, o d'algú que ja és professional i que sap conduir, guiar, aconsellar i encoratjar. 

Us he convençut? Espero que sí. 

Doncs això. Que comencem un nou taller d'escriptura creativa. Si voleu més informació, podeu trobar-la aquí, i podeu contactar amb mi al correu electrònic mariaescalasescriptura@gmail.com