Dimecres passat el Robafaves estava ple. Jo estava molt emocionada i un punt nerviosa, però tanmateix, no és com quan faig un concert: quan he de tocar, els meus nervis influeixen en el resultat final, almenys el llibre ja estava escrit!
Fou quelcom especial, després de tants anys d'anar a Robafaves com lectora, anar-hi com escriptora. Un “canvi de xip”.
I si, estar asseguda en públic mentre una altra persona canta excel·lències del que has fet no deixa de ser un tant incòmode, però a l'hora una injecció d'auto-estima brutal.
Moltes gràcies als que vau venir.
I moltes gràcies als que ho heu fet possible: La Mercè Solè per pensar que d'aquest blog podia sortir un llibre, el Josep Lligadas per donar-li forma i per tot el que va dir a la presentació, la Kitti i el Ramon per organitzar tota la moguda, i l'Antònia i el Sergi per posar el bombonet del concert final.
Potser us semblo una mica pesada amb la meva insistència en l'agraïment a la vida, però nois, com no ser agraïda en moments com aquests?
Un moment del petit concert.
Signant en el llibre de visites de Robafaves.
Buscant dedicatòries originals, és realment difícil, pensar en vint segons què vols escriure per dedicar-li a algú.
Aquí els pares de la criatura. Moltes gràcies, de tot cor.
4 comentaris:
Moltíssimes felicitats!! :-))
Quina il·lusió tan gran ha de fer veure publicat el que has escrit!!
Hi ha un refrany castellà que diu "es de bien nacidos, ser agradecidos", per tant, quan un està content, quan creu que l'han ajudat a dur a terme alguna cosa -com ara tu aquest projecte del llibre- és molt maco donar les gràcies :-)
Per molts anys, maria. M'alegro molt que la presentació fos un èxit. Tal com escrius segur que el llibre val la pena i segur que tindrà molta difussió. Encara no l'he llegit però penso fer-ho...
Una forta abraçada
Enhorabona Maria!!
Assumpta, Jaume, Marcos, moltes gràcies.
La veritat és que estic passant per un moment especialment dolç
Publica un comentari a l'entrada