Si jo fos un home, penso que m'enamoraria de dones ben bé com ella. És llesta, creativa, simpàtica, i a més la trobo francament guapa. La darrera vegada que vam xatejar vam estar parlant de la seva vida sentimental. No es queixava pas. Simplement no hi ha homes als quals els interessi les dones com ella.
Vols dir? No ho entenc! Té defectes, evidentment, com tothom. Però realment no hi ha cap noi que estigui interessat en una noia independent, culta, que viatja, que llegeix i escriu, i sap sortir de marxa i sap parlar en serio i és guapa i divertida? Em costa de creure.
Si, diu ella. Per una estona si. Però poc més.
A veure, homes, què punyetes us passa?
Perquè no és només ella. Al meu entorn més proper (ella no és de les meves amigues íntimes) hi ha almenys tres noies de bandera. Tiarrones que es poden menjar el món. Que voldrien un company. Per passar-hi estones de sexe, si, però també moments de tendresa, de complicitat, de projectes compartits.
Us fan por les dones així?
A vegades penso que les bledes tenen més futur a la vida. Per a molts homes tenir una figa-flor que els aduli i que els digui aquella cançó (tan nefasta) de “sin ti no soy nada” els encanta.
Però trobar una dona complerta. Que visqui intensament. Amb qui compartir, no a qui dirigir. Ui.
No se. Una vegada un noi que m'agradava molt em va dir que jo era massa dona per ell. A mi em va caure com una puntada al fetge, però a la llarga m'ha anat millor. Perquè vaig trobar un home que és prou segur de si mateix com per no sentir-se menystingut pels meus èxits (tampoc són tants) i que a més em recolza per a que tregui de mi el millor.
Ho dic en serio. Tots coneixem dones fantàstiques que estan sense parella. Què passa? Homes, quin és el problema?
8 comentaris:
Molt bon escrit, Maria! Molts homes només miren les corves i es queden encorvats. Molts busquen la perfecció estètica (no miren a l'interior de la persona) en les dones, quan ells tenen molt a desitjar. Reflexió, em sembla que a tots i totes ens cal més reflexió i tocar de peus a terra.
Bé, jo no és que vulgui ficar cullerada... Però ho faré! I a vosaltres què recoi us passa, eh??? hahahah... :P
Ara fora conyes, fa setmanes que porto en ment un post sobre aquest tema que crec que promet. El tema és prou complicat i fugir dels mites de "què complicades són les dones" o "què simples són els homes" ara és més urgent que mai. S'ha d'aprofundir molt i em sembla que donaria per un llibre... o tot un volum!
Bon post, Maria... ;)
Montse: el que te el seu què és que la noia en qüestió és realment guapa. Joanfer: esperava la reacció dels nois, i tu has estat l'únic que ha contestat. Tens raó que ens cal una reflexió a tots plegats.
Ep, que jo encara cap dona fantàstica i guapa que estigui sense parella. Al menys al meu entorn!
Per cert, menjo verdura sovint, però no, no m'agraden les bledes.
Bon post!
Perdó, repeteixo que s'ha escapat alguna paraula:
Ep, que jo encara no conec cap dona fantàstica i guapa que estigui sense parella. Al menys al meu entorn!
Per cert, menjo verdura sovint, però no, no m'agraden les bledes.
Bon post!
Veig que ja no sóc l'únic, hehehe...
Sir 6,14, no dessesperarem fins que nosaltres també la trobem... ;)
Sir 6,14... a Mataró n'hi ha algunes, i alguna la coneixes, a La Seu no ho se pas...
Joanfer, també és una mica un misteri com és que estàs solter encara... Vols que et presenti algú? En conec de tots colors. (rosses, morenes, pèl-rojes, de dretes, d'esquerres, pijes, hippies, muntanyeres, urbanites, cristianes, atees... és una plaga que no distingeix col·lectius.
Hi ha tants misteris a la vida sense resoldre... hahahah... ;P
Gràcies per l'oferiment, Maria. Algun dia estudiaré la teva proposta... ;)
Publica un comentari a l'entrada