Els anti-sistema

(Entrada Re-editada a dia 19 de maig)
Aquestes protestes que la premsa espanyola tracta de puntetes i l'estrangera compara amb la d'Egipte em tenen molt esperançada.
Estic contenta que a la fi sembla que la gent es mogui, perquè hi ha coses que clamen al cel. Sabeu, per exemple, que el president de telefònica s'ha quadriplicat el sou en set anys i cobra 8'6 milions d'Euros l'any mentre als treballadors de telefònica els volen reduir un 20 % la plantilla? (En serio. Llegiu-ho aquí) Sabeu que les retallades a Sanitat estan amagant una privatització en favor de dues empreses vinculades a CIU i el PP? (llegiu-ho aquí) Sabeu que el Senyor Miquel Roca va fer obrir un quiròfan tancat per les tisorades a Vall Hebron per operar-se? (llegiu-ho aquí)
Són exemples, malauradament n'hi ha molts més.
El que em repateja és aquest sentir, potser per part de gent desinformada o directament gent amb idees pre- concebudes, o polítics atemorits de perdre la poltrona, o mitjans de comunicació servils amb els poders, doncs això, m'emprenya sentir que els que es manifesten són quatre gats, que si volen canviar les coses han d'anar a votar ( això espero!) i que són “antisistema”
Com si el sistema fos bo! Evidentment s'ha d'estar en contra d'un sistema que provoca rics cada vegada més insultantment rics i pobres cada vegada més miserablement pobre.
Però clar, s'associa ser antisistema a ser jove pollós amb rastes i fumeta.
Aquí teniu una foto d'un antisistema de manual.



Si senyor, aquest iaio estava a la mani, a la de Madrid.
I aquí teniu també una perillosíssima antisistema, aquesta de Granada:



I com ells, molts d'altres, i molts quarentons, i molts en la cinquantena.
Perquè resulta que aquesta crisi ens està convertint a tots en anti-sistema. Tothom coneix a molta, massa gent, que està a l'atur. Tothom coneix a gent que està esperant per ser operat. Sabeu que les baixes de menys de 15 dies a ensenyament no es cobreixen? Sabeu que els vostres fills es poden quedar quinze dies sense classe perquè no hi envien un substitut?

Doncs no. Com diu la cançó de la meva joventut, “som molts més dels que et penses”.
Molts més, i cada vegada més, ens estem plantejant si no seria qüestió de començar a cambiar les coses.
Per això estic tan esperançada amb aquestes mogudes.
L'altre dia a RNE els tertulians van estar parlant despectivament dels acampats a la puerta del sol. Al cap de poca estona va trucar una senyora de més de quaranta anys protestant pel tracte donat als acampats.
Us deixo l'enllaç. Escolteu-lo, que val molt la pena.