La retallada

No sóc experta en economia, ni en política ni res d'això. Comencem per aquí, o sigui que si dic una bestiesa molt gran, disculpeu-me.
Mireu, amb tot això de les mesures del govern tinc sentiments contradictoris. A veure si m'explico bé.
Ja hi estaria d'acord, en perdre una mica el meu nivell adquisitiu per tal que la riquesa estigui més repartida i arribi tot a tothom. Res a dir. De fet ja havia parlat aquí de la necessitat de racionalitzar els medicaments i aquí del sentiment que alguns funcionaris es queden apalancats i no foten brot.
Però em sembla que aquestes mesures no es fan per repartir més i millor. Es fan per arreglar una crisi que ens ha caigut a sobre per culpa d'uns quants que, ves per on, no patiran aquestes mesures.
Sabeu allò que diuen els espanyols, "de aquellos polvos vinieron estos lodos"? Doncs aquí sembla que uns tenen els polvos i altres els lodos.
Quina culpa tenen les famílies que esperen els diners de la llei de dependència, de l'eufòria dels especuladors? Quina culpa tenen els nens que naixeran a partir del gener, sense xec bebè? Com és que els funcionaris, que no van participar de l'eufòria de la construcció -paletes amb BMW i mestres d'institut amb 205- ara a sobre els redueixen el sou?
I dels pensionistes més val no parlar-ne, que és per llogar-hi cadiretes. No oblideu que hi ha avis que cobren menys de 500 € de pensió, però ni es limitaran les pensions vitalícies i immorals als banquers ni els polítics reduiran el seu sou.
Quins collons.