L'Alejandro anava a treballar en bicicleta dijous passat quan un camió el va embestir. Avui l'hem acomiadat. Ens hem ajuntat la gent dels tres cors en els que cantava (era un tenor magnífic) i entre cants li hem dit adéu. Ha estat molt dur i a l'hora molt maco.
Després he arribat a casa i una trucada de telèfon m'ha donat una molt bona notícia, i m'he reconciliat amb la vida. Els jueus menjaven escarola i mermelada com a símbol de la vida: el dolç i l'amargant tot junt.
Ahir nit, en la celebració de divendres Sant, vam tenir un record molt intens de l'A, que ja fa quasi cinc mesos ens va deixar. Fou molt intens, dolorós però, no se com dir-ho, ple d'esperança.
Avui nit nosaltres celebrarem la pasqua. El pas a la llibertat. La resurrecció.
Bona pasqua a tothom.
4 comentaris:
Molt bona Pasqua, Maria :-))
Trobo un símbol molt bo el de l'escarola i la melmelada...
La vida ens ensenya a assaborir i aprendre de l'escarola i assaborir i gaudir de la melmelada...
Tot és important, perquè sense una cosa l'altre no tindria cap sentit...
La tristor inicial del dolor inmens ens proporciona després l'alegria de la dolçor dels bons records...
T'estimo molt, penso molt en tu aquest dies...
BONA PASQUA!
Gràcies per compartir aquesta experiècia personal tan intesa, inesperada, dura, vivificant...
Bona pasqua!
Publica un comentari a l'entrada