L'acollida

"¡Doneu-me als vostres rendits, als vostres pobres
Les vostres masses amuntegades anhelant respirar en llibertat
El desemparat rebuig de les vostres desbordants platges
Envieu-me a aquests, els desemparats, sacsejats per les tempestes a mi!
Jo elevo el meu far darrere de la porta daurada!!"
— Emma Lazarus, 1883

Aquest és el final del poema d'Emma Lazarus titulat «The New Colossus» (El nou colós), i està gravat als peus de l'estàtua de la llibertat. (Si voleu llegir tot el poema, en anglès i Català, cliqueu aquí.)
Potser és això el que ha fet d'Amèrica un país gran, no creieu? No tenir por del nouvingut. Acollir-lo, i donar-li una oportunitat. No fer-lo sentir estrany, ni menys valuós pel fet d'haver hagut de marxar del seu país.
Fixeu-vos qui demana: "masses amuntegades anhelant respirar en llibertat, el desemparat rebuig de les desbordants platges"
No us fan pensar en els que arriben aquí en pasteres?
Si, ja se el que em direu: que els que arribaven havien d'anar a la illa d'Ellis on se'ls sotmetia a un reconeixement i se'ls permetia, o no, entrar. És cert, com també ho és que van arribar a passar 5000 persones al dia i que la gent rebutjada fou el 2%.
Ja se que hi ha molts matisos, però penso que això no se li pot negar, a aquest país: ha sabut acollir els que venen de fora. Em pregunto si una estàtua amb un vers així hauria estat ben acollit al nostre país, o algunes persones haurien protestat, dient que "no poden venir tots" etc.
Encara són molt recents les desafortunades paraules d'Alvarez del Manzano, que deia que s'havia d'evitar la "contaminació cultural". Per cert, aquestes paraules van provocar que el gran Pedro Guerra escrivís una de les meves cançons favorites.