Ahir pel matí duia els nens a escola i em vaig trobar unes obres, i els nens es barallaven i a mi estava a punt de donar un atac. La veritat és que aquests dies vaig més atabalada del que és costum en mi, (que ja és dir) perquè se m'ha ajuntat el fi de curs amb problemes de salut propis i de gent propera i alguns dies estic a punt de petar.
Ahir doncs, anava en un cotxe amb els dos nens discutint, anava justa de temps, estava nerviosa, cansada, i m'esperava un dia duríssim.
I vaig encendre la ràdio (per escoltar les notícies, a veure si m'enervava més del que estava) però va resultar que hi havia un CD i va començar a sonar això: l'"et incarnatus est" de la gran missa en Do menor de Mozart.
I em va passar tot. Vaig tenir una mena d'embriagament, davant tanta bellesa, i la llum del matí va entrar a la meva ànima, i com que darrerament estic tan emotiva, se'm va fer un nus a la gola, però de joia, d'agraïment de poder tenir aquesta música.
Us la deixo en una versió amb instruments originals, m'agrada més.
Realment canvia el dia començar amb això.
1 comentari:
Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta bella simfonia. Et comprenc perquè escoltant-la també m’he emocionat pensant en com et deus trobar, perquè fa temps que veig que arrossegues problemes de salut propis que em preocupen. I egoistament, també pensant en mi i en els moments difícils que em toca viure a prop de tants lleons, hienes, gats i gossos. Però bé sort que ahir els 12 magnífics "millionaires" ens han fet viure un avui millor, o no ? o potser si ? :-) (apa!! Que cadascú ho interpreti com ben bé li convingui).
Publica un comentari a l'entrada