Estic malalta. Entre moltes altres coses, (sembla que el meu cos sigui una carraca vella, i que quan es desajusta una cosa tot es desajusti a l'hora)estic gairebé sense veu.
És una experiència curiosa, aquesta de fer un vot de silenci. Fa quatre dies que gairebé no parlo. Només a primera hora del matí, quan llevo els nens, i al vespre, quan tornen a casa.
Estic tot el dia sola a casa. En silenci. Treballant una mica, corregint exàmens, descansant molt perquè el cos no m'aguanta. Em fan mal tots els ossos (bé, algun no em deu fer mal, però a mi em sembla que són tots)
Estic descobrint coses de mi. De la meva capacitat de silenci, de solitud, de pau, al capdavall.
Descobrint la servitud del cos. Que la meva ànima està continguda en un cos que potser no he respectat prou (el descans necessari) i que ara em passa factura.
No m'ho vull prendre com un càstig. El meu cos em demana descans i jo l'obeeixo.
Penso en els que estan malalts de veritat, vull dir, grans malalties, no aquest "axuxon" que em durarà uns dies més. Penso en la gent que passa un Càncer, o la Sida, o una fibromialgia, una malaltia de veritat.
Ara no tinc ganes de fer res, i tinc plorera de pur cansament, però se que tornaré a estar bé. Però hi ha gent que no, que s'ho passa malament i no té esperances de millorar. Penso en ells.
Des del meu silenci, el meu cansament extrem. Sabent que demà estaré millor, prego pels que no hi estaran.
3 comentaris:
Cuando no puedas trotar, camina. Cuando no puedas caminar, usa el bastón. Pero nunca te detengas!
Quan no puguis trotar, camina. Quan no puguis caminar fes servir el bastó. Però no t'aturis mai!
de la Mare Tresa de Calcuta.
Josep
Els que estem malalts, els que patim el dolor cada dia des de fa massa temps i ens morirem amb dolor, t'agraim aquesta pregària.
Josep: Tens raó, però potser el meu error va ser no saber escoltar-me abans, i aturar-me quan el cos m'ho demanava
Anònim: La meva pregària és l'únic que et puc oferir, i ho faig de tot cor
Publica un comentari a l'entrada