"Tu tens tres setmanes de vacances per Nadal".
M'ho ha dit una persona que treballa en una oficina, de 8 a 3, de dilluns a divendres. Que no ha de fer entrevistes als pares, ni patir perquè alumnes empipats li ratllin el cotxe, ni redactar comentaris a les notes que siguin sincers i no fereixin la sensibilitat, que no té juntes d'avaluació mataronianes, que no ha de buscar constantment fer-se respectar per alumnes insolents. M'ho sento dir moltes vegades, que tinc moltes vacances i sempre els dono la raó. No tinc perquè justificar-me.
És veritat. Com també és veritat que ahir vaig estar corregint fins a altes hores de la nit, que els caps de setmana preparo mil classes i audicions, que aprofitaré el Nadal per acabar un dossier pels de Batxillerat, que m'emporto problemes a casa. Potser és que no en se prou, perquè estic a mitja jornada i tot i així sento que la feina se'm menja. Aquests dies tinc una angoixa i un estrès que no em deixa dormir.
No em dona la gana entrar en les batalles de si els profes tenim més vacances que els altres.
Però molts cops sospiro per una feina de 8 a 3.
8 comentaris:
Com que també sóc del gremi docent no entraré a discutir el tema de les vacances.
Però he trobat divertit el lapsus de teclejar "mataronianes" en lloc de "maratonianes" tenint en compte que la Maria precisament viu a Mataró.
Jejeje és la típica cosa que se'ls hi "tira en cara" als mestres, les vacances... però suposo que ningú els enveja haver d'enfrontar-se cada dia amb infants, adolescents i joves que pujen cada vegada més mal educats i la majoria (dir "tots" seria molt injust, la veritat) no saben què vol dir la paraula "respecte".
Ànims, Maria. Alguns que -gairebé- fem una feina de 8 a 3 i que tenim un munt d'amics mestres ens en fem càrrec, d'aquestes angoixes.
No et desanimis!!!
Mercè
Disfruta de les vacances ,Maria. Em sembla que seria un bon propòsit en algun període de vacances (potser el de Nadal o algun pont), realment fer-ne: deixar-ho tot a l´escola i no fer feina. Quan feia de professora, algun cop m´ho proposava i de vegades ho aconseguia.
Jo treballo de mestra des de fa sis anys. Abans també pensava que era una professió molt agraïda en aquest sentit (se surt d'hora de l'escola, moltes vacances, ponts...) i ara he descobert que és una feina molt exigent amb una dinàmica que la majoria dels no docents ni s'imaginen. Comparteixo el teu sentiment al 100%... tot i que espero que l'estrès sigui temporal... Teresa
Per no haver de justificar-te has omplert tot un post!
El més interessant es això de les juntes d'avaluació a Mataró, juassssss
Pensava que aniries al Comité General...i ja vaig veure en Marc.A mi em tocar d'anar-hi aquest cop...
A més deus anar estressada per les avaluacions trimestrals...Sort que després hi ha "vacances"...jeje
Bon Nadal
Ànims, Maria.
Una treballadora autònoma.
Publica un comentari a l'entrada