He començat a escriure això a la pàgina de comentaris, però després he pensat que potser donava per a un post.
No volia encetar un debat sobre l'avortament. És un tema espinós i massa dolorós com per sentar càtedra.
Podria parlar-vos de casos concrets, n'hi ha per triar. Des d'adolescents esbojarrats que passen per aquí com qui anés al dentista, fins a dones que davant d'un avortament espontani d'un fill molt desitjat, veient el grumoll de cèl·lules que és l'embrió, es pregunta si allò té sentit, si allò tenia ànima. I no sap si s'ho pregunta per defensar-se del dolor de la pèrdua o per que costa reconèixer en allò el fill amb qui de fet ja es relacionava.
Se de dones que van avortar quan eren molt jovenetes i que ara, al cap dels anys, s'ho miren d'altra manera. En se d'altres que van decidir no tirar endavant un embaràs d'un síndrome de Down, i pensen que van fer bé, i que ningú les pot obligar a criar un fill amb mancances. (i quin fill no té mancances?) També tinc una amiga que va ser mare fadrina. Té la meva edat i la seva filla en te més de vint. Aquesta amiga meva s'ho va passar molt molt malament, però mai se'n va penedir d'haver tirat endavant.
No volia parlar de l'avortament. El que volia és parlar de quan et quedes bloquejat, volent parlar d'alguna cosa que té tants i tants matisos que és impossible dir blanc o negre, i que saps que mai aconseguiràs trobar la paraula justa.
Si algun dia m'hi veig amb cor, potser intentaré parlar de l'avortament. Ara mateix en sóc incapaç. En aquest tema em faig una compota de sentiments i pensaments.
16 comentaris:
Sobre si un embrió de pocs centimetres te ànima o no en te ànima, podem llegir l'Evageli de Lluc (Lluc era metge) on posa la salutació de Maria a la Isabel i els dos embrions que salten de goig a les entranyes. ¿¿O tal vegada aquests versets evangélics son fonamentalistas??. Aquí els teniu (cal cercar evangeli de lluc que surt a mitja pagina) http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12048621999195962976846/p0000078.htm#I_607_
Aquí els teniu: (((Aquells mateixos dies, Maria se n'anà diligent a la muntanya, a la província de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant li saltà dins del ventre, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant; i va exclamar amb veu forta «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! ¿I d'on em ve, això, que la mare del meu Senyor em vingui a trobar? Perquè, així que ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l'infant m'ha saltat d'alegria al ventre. I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor.))) (Biblia de Montserrat) ------------------------
Si que és fàcil creure...Silveri!!!
fins i tot tenim un "metge" evangelista...
Jo em pensava que l'església en sabia molt "d'economia" i ara no diu res....(davant la crisi...)i en canvi de què li deu venir que en sàpiga tant de "biologia"?
No es tracta de ser fonamentalista o no...es tracta de saber llegir el missatge evangélic i no fer-li dir el que no diu...
Anonim: aquests versets de l'Evangeli diuen alguna cosa. Si vols fer entelequies comences a fer riure.
Benvolgut silveri,
si no volem convertir el cristianisme en una mena de religió de fireta destinada als més ignorants, potser caldria proposar de llegir i interpretar els evangelis d'una manera més oberta, intel·ligent i seriosa. Si mirem de guanyar certs debats científics i intel·lectuals amb aquesta mena de fantasies d'embrions votant, d'aquí quatre dies ens veiem al "Gran Hermano".
vladimir
Vladimir: no pots negar que els embrions realment saltaven i olímpicament (per fer brometa), altra cosa es que cadascú s'ho agafi de la seva manera i tothom es lliure, no ens hem de barallar per això, i tampoc podem "mentir" dient que aquest capítol no diu el que diu. Tots sabem llegir gracies a Deu.
Vladimir, la interpretació dels Evangelis "d'una manera més oberta, intel·ligent i seriosa" se suposa que és la que fas tu, oi?
I la que fan els que no pensen com tu hem de suposar que són "tancats, necis i poc seriosos"?
Quan una dona està embarassada sap que porta una vida dins seu... l'avortament és eliminar una vida, o sigui: matar.
I amb això no vull dir que jo no pugui comprendre que, en un moment donat, davant una circumstància dificil de qualsevol tipus, econòmica, familiar... el que sigui, hi pugui haver dones que se sentin molt soles i que dur endavant l'embaras les espanti, que estiguin absolutament preocupades pel futur del fill que porten dins... i que se'ls passi pel cap la possibilitat d'avortar.
Però també penso que en aquests casos el que s'hauria de fer és ajudar a aquesta dona perquè no avortés (i ajudar-la de debó!! feina, companyia, diners, ajut psicològic) no donar-li facilitats per desfer-se de la criatura...
Ergo, si salten, tenen ànima, i si no salten no. També vol dir que les dones no poden rebre l'esperit sant fins que siguin mares. Ah, i que sempre que entreu a casa d'algú, sols heu de saludar la senyora de la casa, mai el senyor. Gràcies, Silveri, per acostar-nos al difícil món de la bibliologia...
Vídeo molt interessant per ilustrar el tema que comentem. Ja dono instruccions de com fer funcionar el vídeo. Copiar i enganxar a la barra de direccions. http://fotosenemigues.blogspot.com/2008/11/crua-realitat-vdeo-avort.html
sap que porta una vida dins seu... l'avortament és eliminar una vida, o sigui: matar.
Assumpta, estic d'acord amb la primera frase i en desacord amb la segona.
Vida és tot el que viu, una flor també és vida, l'aire és vida, una idea és vida. Matar és un concepte que no aplicaríem al qui arrenca una flor o no deixa passar l'aire o no dóna suport a una idea. Quan dius "mata", expresses una ideologia i no una realitat. La realitat és "interromp el creixement d'unes cèl·lules que amb el temps arribarien a ser un bebè". Si som objectius direm això, dir "mata", "salva" i similar, expressa una ideologia. Tens dret a tenir-la i a ser respectada per ella, tant com a que els altres en tinguin de diferents, i també respectar-los.
De fet, Assumpta, comences el teu comentari dient al Vladimir que no tot és com ell creu i que no només ell pot tenir raó, oi?
Ara no recordo com es deia, però un bisbe va dir, arran de l'avortament, que més important que la vida és la dignitat. La dignitat de la persona, el dolor de les decisions difícils, la solitud davant d'aquest ajuda que l'Assumpta diu que cal donar, però que rarament arriba...
meritxell, molt ben explicat. Però en el meu comentari no hi ha cap raonament, només apunto la necessitat d'una lectura més oberta dels evangelis.
En Silveri és llest, en general m'agraden els seus comentaris, són rics en idees. Ara, això dels embrions ballant no s'ho creu ni ell. En tot cas, és una explicació graciosa, i sempre molt millor divulgar la fe per la via de l'humor que del cop de creu.
vladimir
Sóc biòleg i infermer de carrera. Ningú avui en dia pot afirmar quan comença un embrió a ser un ésser viu i qun encara no ho és...Apart dels abortaments espontànis coneguts, perquè la mare ja sabia que estava embaraçada, n'hi han que no se saben mai, perquè es produeixen molt al començament.
L'Esglèsia no ha de fer-se el científic i determinar quan hi ha o no vida...Però el que sí s'ha de fer, en cas de dubte, és protegir al més feble...I en aquest cas és l'embrió.
Joan Josep, jo penso que "la mare dels ous" i mai millor dit és que es tracta d'un tema de legitimitat, d'una vida dins d'una vida, i quina és més important? Si el desenvolupament d'una vida pot malmetre'n el d'una altra, aleshores què? Quants casos de neurosis, psicosis, violències, maltractaments, abandons, vides esgarriades tenen el seu origen en una maternitat no desitjada?
Tinguem l'opinió que tinguem, l'important és adonar-se de la magnitud del tema, de la importància TAMBÉ de la vida de la portadora de vida. Sovint ignorem aquesta persona, aquesta dona, que des d'alguns sectors s'ha criminalitzat sense tenir en compte que així, se li infligeix un doble sofriment.
Si adorem la vida, fem-ho totalment, començant per la que ja tenim al món, i repectant-la al màxim.
Buenu buenu buenu, aviat aurem de fer un parèntesi en el debat s'obre l'avortament, per "postar" (escriure ?) sobre una altre tema. Valdrà la pena, però mentre no ens estressem.
Be ara si, deuen ser les 12 i 1 minut i per tant...PER MOLTS ANYS Maieta!!!. Feliciteu a la bloguista que avui fa anys, es una vida una mica mes gran.
Moltíssimes Felicitats María i visca la mare que et va parir !!!
Publica un comentari a l'entrada