No se si és que per Nadal estem més tous, o que les notícies hi paren més atenció, que ens volen tocar la fibra sensible o què és, però la veritat és que per Nadal les notícies tristes sembla com si fessin més mal. Com si, rodejats de tant llumetes, sucre i purpurina, ser conscients de la nostra feblesa, reflectida en les desgràcies dels altres, ens fa encara més mal.
Avui a l'hospital, on anava a veure la meva padrina, m'he trobat la Lourdes, una amiga d'escola que ara viu molt lluny, però que ha tornat per estar prop de sa mare, que té un tumor al cap. M'ha dit que fa dos mesos que simplement, esperen que passi. La Lourdes m'ho explicava serena. Jo crec que no he pogut fer-li arribar cap paraula de consol.
Quan la mare mor, sembla que es mori la persona que més t'ha estimat en el món. No se. Sempre és trist, però que passi precisament en aquestes dates fa encara més mal, sembla que es deu sentir la solitud encara més fortament. A les cartes d'un cristià tranquil el Jacint en parlava fa uns dies.
Tornant de l'hospital sento a la ràdio del cotxe una notícia esgarrifosa: dues criatures i la seva mare recent viuda han estat trobades mortes a Caldes de Malavella.
Les hipòtesis apunten a un doble parricidi i un posterior suïcidi.
Penso en la noia que no s'ha vist amb cor de passar el Nadal sense el seu home. Me la imagino angoixada, preguntant-se què comprar per reis a dues nenes que han perdut el pare. I després decidint que ja no hi haurà més reis, ni més tió, ni cap Nadal separats. Em pregunto si li va dir a les nenes que s'adormissin, que es despertarien al costat de son pare, o potser els va prometre tornar a veure'l ben aviat. Penso en la desesperació. En la malaltia terrible que és una depressió, que et pot fer destruir el que més estimes.
Penso en la família d'aquesta gent, i els envio una pregària ardent. Prego per la mare desesperada, i per les dues nenes. Per aquest cas que sabem, i tants altres que no sabem
Sabeu el que us deia al principi? A vegades durant el Nadal se'ns fa insuportable la nostra feblesa, la nostra precarietat. Però resulta que és això el que celebrem el Nadal, no? un nen nascut a una establia. Precarietat, pobresa, humilitat... i a partir d'aquí, confiança.
A tots els que passeu per nit fosca, una forta abraçada. Bon Nadal.
5 comentaris:
Bon Nadal, malgrat tot.
Gràcies per les teves paraules. I que la teva padrina i tothom qui pateix es recuperi ben aviuat. Nadal ens dóna la possibilitat d'endevinar que en la nostra feble carn humana s'hi ha empeltat el Misteri, la Vida, la Bellesa, l'Amor més gran. Una abraçada.
Sempre penso que portats per la Materialista febre nadalenca que avui en dia ens envolta . Demanem masses coses al Nadal,hem transformat al Nadal en un gran Tió carregat de desitjos de regals, d’unió, de felicitat. Però malauradament així no és la vida. La vida és un procés a on un mateix ha de donar gràcies de viure els moments feliços perquè de tristos en venen molts i a vegades masses. També demanem molt als amics companys i família i a la fi i al cap moltes vegades tots som primitius devoradors independentment del nucli a on pertanyem. Per a mi aquest Nadal és molt trist però dono gràcies a Déu per haver-me tocat viure en aquest país i cada cop aprenc més a apreciar els petits detalls que la vida m' ofereix, i cada cop estic més a prop de la senzillesa de Déu el qual va néixer humilment sense demanar mai res a canvi.
Feliç tu que saps posar-te a la pell dels altres ni que sigui a través d'una notícia de ràdio i, així i tot, que aquesta capacitat t'atansi més al Misteri del Nadal.
Bon Nadal Maria!
att
el pastoret extradomus
Ramon, Jacint, una abraçada forta.
I a vosaltres, Itaca i Eloi, que esteu passant uns Nadals conflictius, sapigueu que us porto al cor.
Publica un comentari a l'entrada