Ara que qui més qui menys està de vacances, us penjo aquesta petita delícia relaxant.
Una mica com a prova de que no hi ha enemics irreconciliables i que els gats no són tan esquerps com diuen els que no en tenen.
I el vull dedicar al titi, el meu primer gat(que com el primer amor, no s'oblida mai, segons va dir el pèrich) que era talment aquest.
2 comentaris:
Hola Maria,
Igual, igual que el titi. El gos potser està tranquil, però jo mai m'hi vaig acostumar. A més recordaré tota la vida el dia que fèim reunió de grup a casa teva. El titi estava dalt d'un armari. De cop i volta baixà d'allà dalt i mig desmenjat va allunyar-se d'esquena a nosaltres del lloc on fèiem reunió; i quan va arribar al final del menjador, a tota velocitat es girà i va començar una cursa frenètica, se'm tira a la falda, tot just per tocar-me i torna a marxar corrents. Jo em vaig quedar gelada, casi caig de l'ensurt, i tu i els nois us vau fer un fart de riure. Te'n recordes? Jo mai ho oblidaré. El que si és cert, és que amb el pas dels anys, el meu record s'ha anat entendrint, i casi que tindria ganes de tornar a veure d'aprop el titi.
Una abraçada i un petó
Ho sabia!!! Sabia que trauries aquesta anècdota!
El titi va ensumar que li tenies por... I es va aprofitar de tu.
Petonets! Tothom t'envia molts records
Publica un comentari a l'entrada