Ser cristià no és com ser del Barça/Blogs amics

Ser cristià o del barça
M'ha frapat el post de l'Eloi sobre Fernando Alonso
Volia posar-li un comentari, però crec que tinc suquillo com per un post. Com l'Eloi, penso que no sóc qui per jutjar ningú, i menys al Fernando Alonso, que no el conec personalment.
Però si que crec que puc comentar que molts cops m'he sentit agredida per la premsa del cor. Per una banda, per exaltar un sistema de viure absolutament ofensiu. I un tipus de religiositat epidèrmica. Recordo, per exemple, haver llegit de joveneta una entrevista a Carmina Ordóñez, on deia, retratada a un hotel de súper luxe del Marroc, que s'hauria fet musulmana si no fos... per l'evangeli? per Jesús? nooo! Per la virgen del Rocío!!! (aquí hi va una expressió malsonant però us l'estalvio).
Em va escandalitzar.
Tornant a Fernando Alonso, potser si que és veritat que ha vist la llum... Però si això no implica un canvi radical de vida, si continua insultant els pobres amb el seu ritme de vida, no se pas de què serveix ser cristià. Perquè ser cristià no és còmode. No ho ha de ser. No és com fer-se del Barça. Seguir el crist ens ha de sacsejar, ens ha de fer diferents. Si no, podem dir que som simpatitzants, però no cristians. Si el meu nivell de compromís amb Jesús em permet continuar fent com sempre, i no se'm nota " el antes y el después", doncs és massa light com per ser de veritat.
I dic això totalment conscient que també el meu ritme de vida insulta els pobres, i que potser no he canviat de vida tant com hauria. Potser la diferència és que no em poso d'exemple de res.

Blocs amics
Potser heu vist que hi ha una pestanya de la blocsfera cristiana. Rellegint els posts que hi són, no se pas si jo hi pego gaire, per això que us deia abans, potser no tinc un grau de compromís tan fort com els altres, i no sempre parlo de compromís cristià i tal... Sigui com sigui, aquí els teniu. El que us deia fa uns dies, "som molts més dels que et penses". Jo hi seré fins que em facin fora...
Afegeixo també l'enllaç del Dani Palau, un altre veterà de les pasqües de Tarragona, i de Josep Àngel Colomés, al qual no conec personalment, però m'agrada el que escriu. És curiós, això d'Internet, com és possible saber com pensa algú que no coneixes i sentir-t'hi tan proper. Em passa també amb l'Eloi Aran.