Deixeu-me avui ser una d'aquelles mames empalagoses que baven explicant coses dels seus fills. Avui toca una del Mateu, que té cinc anys.
Després d'un dia extenuant, l'enviava al llit, i ell es feia el ronso.
- Vine amb mi, mare!
- No, que necessito estar asseguda una estoneta.
- És que no vull anar al llit sol!- em diu amb els seus ullassos i aixecant les celles tot llastimosament
- No estàs sol, estàs amb el bon Jesús- li responc jo, que sempre aprofito per ficar-hi cullerada.
- Però el bon Jesús no el veig!- insisteix ell.
- No el veus perquè està al teu cor.
I ell s'aixeca la samarreta del pijama i diu:
- Mare, jo miro i miro i només veig la panxolina!
Vaig haver de mossegar-me per no esclatar a riure.
Just després d'això vaig tenir reunió d'ACO a casa, i vam estar parlant de què passa, com és que en la nostra societat costa tant trobar a Jesús.
Potser és que ens passa com el Mateu: Ens mirem massa el melic.
Les mares heu de ser empalagoses quan es tracta de parlar del fills. És el que toca. Per cert, el Mateu promet! Teresa
ResponEliminaMaria, a casa formeu una orquestra afinadíssima!
ResponEliminaMercè
Caram, crec que n'has tret la conclusió perfecte de la sortida del teu petit :-))
ResponEliminaQuan més centrats estem en nosaltres, més difícil trobar Jesús...
I fas molt bé de parlar dels teus fills! :-)))
Maria, això no és ser empalagosa.
ResponEliminaLa reflexió i discusió sobre "mirar-se el melic" o "mirar de trobar el rostre de Jesús" pot donar per tot un curs de catequesi.
Jo ja tinc els fills crescuts i aquestes respostes espero que me les donguin els meus néts.
Ànims, i no dubtis a compartir-ne més d'aquestes reflexions ja que el Regne dels cels probablement està més a prop dels infants que de les cúries episcopals(tot sigui dit sense cap afany de menystenir els nostres germans bisbes que també fan una feina a vegades força ingrata).
Ja pots estar ben contenta,Idó...
ResponEliminaQue en Mateu sap bé que en sa mare té el que cerca, l'amor de Jesús. Per molts anys