Avui faig trenta-nou anys. Això comença a fer vertígen, però sabeu què?
"que me quiten lo bailao!!!!"
Han estat trenta-nou anys ben assaborits, ben intensos, amb moltes coses per les quals donar gràcies.
I el dolor m'ha fet forta, però no m'ha endurit.
Gràcies a tots els que m'acompanyeu en el dia a dia, des de prop o des de més lluny.
Espero poder continuar molt temps donant murga!
"Cayeron mis alas y yo no me rendí,
así que ven aquí:
Brindemos, que hoy es siempre todavía, "
(Ismael Serrano)
Ah! i gràcies als ràpids que m'heu felicitat ja en l'anterior post. Això és eficiència!!!
Per molts anys! però lo bailao que no t'ho quiten.
ResponEliminavladimir
Maria
ResponEliminaPer mols anys. Bailas?
Per molts anys i que els que venen et siguin igual d´intensos o més.
ResponEliminaEt desitjo molts d'anys en aquest dia tan, tan precios!!!!!
ResponEliminaCatimar.
Gràcies, Vladimir, Ramon(tu estàs "en capilla", eh?, Montserrat... I tots els que per telèfon, amb facebook o amb sms m'heu felicitat.
ResponEliminaI Catimar, realment és un dia preciós. Felicitats a tu també. Una abraçada, i que ho puguem celebrar tots
Maria: felicitats i que segueixis donant revolució a la Blogósfera.
ResponEliminaAmb retard, però per molts anys... L'any vinent hem de fer festa grossa (o aquest, que tampoc no passa res)
ResponEliminaMoltes felicitats!!! :-)
ResponEliminaIdó...Felicitats...nosaltres, saps, l'assumpcio i jo aquesta any també n'hem fet 39...però de casats...mirarem de celebrar un xic més l'any vinent(els 40) perquè això dels 50...ho veig massa llunyà i segurament celebrant-los en un altre indret...jeje.
ResponEliminaMane